Què tindrà el món del futbol que sempre s’hi ha d’anar amb aclariments!
Primer aclariment: No diguis Stuttgart, digues VfB. Què? Com? VfB, les inicials de Verein für Bewegungsspiele, una cosa així com associació per a jocs de moviment, i que es pronuncia fauefbe. No, no ho has dit bé, torna a intentar-ho, fauefbe, vocalitza però movent la llengua com si tinguessis un fre de cavall entre les dents. Fauefbe. Ara t’ha sortit un xic millor. Practica.
Els hi encanta tant dir fauefbe que la tele del club no es diu Stuttgart TV, sinó VfBtv. Al loro!
Segon: als seguidors del fauefbe se’ls anomena els suaus, sense que tinguin res a veure amb el grup musical gallec, ni amb el cafè amb gasosa, ni amb una tirada a la sensibilitat gay, sinó perquè són els habitants de l’antic ducat de Suàbia.
Tercer. Al seu torn, la paraula Suàbia indica la regió habitada fa segles per la tribu germànica dels sueus, ja sabeu, aquells grenyuts que el segle V van entrar a la península ibèrica i van formar un regne a Galícia que va durar 177 anys, fins que els visigots se’l van polir. És a dir que, 1.500 anys després, podem afirmar amb grans possibilitats d’encertar-la que els nostres estimats amics Maria Gracia (“Peligrosa Maria” per a Los Suaves), Kioskero i altres comparteixen alguna gota de sang i algun tros de cromosoma amb la bona gent suava que xiularà quan el Barça salti al terreny de joc.
Quart. El nom de la ciutat deriva de Stutengarte, que vol dic jardí d’eugues (cort de cavalls com el que campa a l’escut de la ciutat), ja que la ciutat va créixer al voltant dels estables del duc de Suàbia. En els temps moderns, han continuat la tradició canviant els cavalls de carn pels mecànics i, així, Stuttgart ha estat l’origen de la indústria alemanya de l’automòbil. Dos invents decisius, el motor de combustió interna de Daimler i la bugia de Bosch es van fer en aquesta ciutat, on es troben avui les fàbriques de Daimler i de Porsche, i els interessants museus de la Mercedes i de Porsche.
Cinquè: Tothom diria que l’equip vesteix de blanc amb una franja vermella horitzontal enmig del pit. Ah, doncs no. Els suaus no hi veuen una franja sinó un anell vermell, i és que els inventors dels motors d’automòbil guipen en tres dimensions, i no com nosaltres que som més plans que el pit de la Milla Jovovich (la resta, però, està esplèndida).
El fauefbe és un equip modest però de tant en tant fot destralada. Va trigar 57 anys a guanyar una bundesliga (1950), però després ha repetit el 52, 84, 92 i 07. També s’ha endut la copa alemanya el 54, 58 i 97.
L’entrenador, Cristian Gross, és un suís que només fa dos mesos que dirigeix l’equip. Havia jugat de defensa amb un palmarès discret per no dir ridícul (una simple copa de la lliga suïssa). Com a entrenador ho ha fet millor: 1 Copa i 2 lligues amb el Grasshopper de Zürich, 4 copes i 4 lligues amb el Basel. Entremig, va tenir una etapa curta al Tottenham que va acabar com el rosari de l’aurora.
El desembre va venir al fauefbe a substituir Markus Babbel, per redreçar la caiguda lliure de l’equip, que anava penúltim a la lliga. De moment, l’ha fet remuntar fins a la novena posició.
El Barça ja es va trobar amb el fauefbe fa tres anys, amb els resultats de 0-2 al Gottlieb-Daimlier Stadion, amb un autèntic festival blaugrana, i de 3-1 al Camp Nou. Tenint en compte que el fauefbe del 2007 era realment fort i que el d’ara està per cantar-li les absoltes, no esperem ensurts ni tronades enguany. Però fussball ist fussball.
No oblidem que el fauefbe acaba de matxacar el Colonia amb un 1-5 a domicili, amb triplet de Cacau, el davanter maravillau.
Ni oblidem, sobretot, que hi juga Аляксандр Паўлавіч Глеб , un gran golejador cedit pel Barça, que prepara amb afany la tornada triomfal al Camp Nou, com a fill pròdig reivindicat i amb una fitxa igualada a la de Messi.