* En la lengua de Monchi al final del texto
Sembla, segons apunten algunes veus ben informades, que el director esportiu que ha aconseguit reunir les millors plantilles de la història del nostre club, qui hi ha col·locat al davant l’entrenador més dominant de la nostra trajectòria, qui, en definitiva, ha possibilitat amb la seva tasca que gaudíssim dels millors anys de la nostra vida blaugrana… ha decidit posar punt final a la seva vinculació amb el Barça.
Més enllà de qui acabi guanyant unes eleccions que cada dia que passa -i sobretot gràcies al seu encert i al dels que estan per sotra seu en la cadena de comandament- estan menys clares, Aitor Txiki Begiristain Mugika, el més llest de la classe, considera que ha arribat l’hora de donar pas a altres gestors al capdavant de la política esportiva del club.
A banda de la vitrina més atapeïda del nostre museu, Txiki deixarà rere seu la consolidació del model futbolístic que identifica el nostre club, admirat i valorat a tot el món. També alguns errors i un mar de crítiques i desqualificacions, l’origen de les quals s’ha de buscar en la roda de premsa de presentació d’un pamflet a càrrec d’un dels actuals precandidats ara fa tot just quatre anys, l’abril del 2006.
Si entre el barcelonisme tingués alguna presència el sentit comú, a aquest home d’intel·ligència poc comuna i olfacte privilegiat, que ha entès com molt pocs què és i què significa el Barça, li hauríem de fer un homenatge. I qui, a base d’infundis i mofes, el va col·locar a la picota ara fa uns anys i n’ha anat erosionant la imatge per interposició de manera persistent i barroera, no hauria de recollir ni un sol vot d’aquells que gaudim amb el present estel·lar del nostre futbol.
———————————————————————————————————
Parece, según apuntan algunas voces bien informadas, que el director deportivo que ha logrado reunir las mejores plantillas de la historia de nuestro club, que ha colocado al frente de las mismas al entrenador más dominante de nuestra trayectoria, que, en definitiva, ha posibilitado con su labor que disfrutásemos de los mejores años de nuestra vida blaugrana… ha decidido poner punto final a su vinculación con el Barça.
Más allá de quien acabe ganando unas elecciones que cada día que pasa -y sobre todo gracias a su acierto y al de los que están por debajo de él en la cadena de mando- están menos claras, Aitor Txiki Begiristain Mugika, el más listo de la clase, considera que ha llegado la hora de dar paso a otros gestores al frente de la política deportiva del club.
A parte de la vitrina más atiborrada de nuestro museo, Txiki dejará tras de si la consolidación del modelo futbolístico que identifica a nuestro club, admirado y valorado en todo el mundo. También algunos errores y un mar de críticas y descalificaciones, cuyo origen hay que buscar en la rueda de prensa de presentación de un panfleto a cargo de uno de los actuales precandidatos justo hace cuatro años, en abril de 2006.
Si entre el barcelonismo tuviera alguna presencia el sentido común, a este hombre de inteligencia poco común y olfato privilegiado, que ha entendido como muy pocos lo que es i lo que significa el Barça, deberíamos hacerle un homenaje. Y quien, a base de infundios y mofas, lo colocó en la picota hace algunos años y ha ido erosionando su imagen por interposición de manera persistente y grosera, no deberíaa cosechar ni un solo voto de aquellos que disfrutamos con el presente estelar de nuestro fútbol.