Als chicharreros els agrada tant commemorar, que el CD Tenerife ha decidit no saber si va ser fundat el 21 de novembre de 1912 o el 8 d’agost de 1922; d’aquesta manera ha pogut celebrar dues vegades el cinqüentenari amb tots els fastos (1962 i 1972), i aviat tindrà ocasió per a la primera de les dues celebracions del centenari. O potser de les tres, perquè inventiva no els falta.
La història oficial del club commemora molt, i posa èmfasi a proclamar gestes que altres clubs passarien per alt. Així, el CD Tenerife és l’equip d’Espanya que més gols ha fet en el partit d’estrena a primera divisió (4-1 a la Real Sociedad), poca broma. També és l’únic equip de primera que ha estat campió de totes les categories del futbol espanyol (excepte la pròpia primera). O la commemoració més esmentada, esbombada i proclamada: ha assolit dues vegades (1993 i 1996) al cinquè lloc de la lliga !!! Arriba la música !!! Gran fin de fiesta con Los Sabandeños, baile del fanalillo, derroche de luz y color, batalla de confeti !!!
De l’escut del club millor que no en parlem, ja que cada detall té un significat. Són tantes les coses que s’hi vol commemorar en la petitesa d’un grafisme que la descripció ompliria mig post: els atacs patits per les fortaleses de San Cristobal, San Juan y Paso Alto, la Creu de primera classe de l’ordre espanyola de Beneficència concedida per la reina Regent Maria Cristina d’Austria a la ciutat pel seu comportament durant una epidèmia de còlera, etc, etc, etc. El CD Tenerife és un club de futbol, sí, però un chicharrero no deixa mai, però mai, res per commemorar !!!
El Tenerife ha tingut dues èpoques glorioses, breus però intensament i repetidament commemorades. La primera va ser sota els sermons de Jorge Valdano, amb qui l’any 1993, a més d’ocupar l’esmentada cinquena posició (!!!) de la lliga, va refotre el Real Madrid a l’últim partit (bi-amics per sempre !!!), classificant-se per a la Copa de la UEFA. En la seva estrena a Europa, el Tenerife va passar dues eliminatòries (Auxerre i Olympiakos !!!), per caure davant la Juventus malgrat guanyar a Tenerife per 1-0 !!! I tot això, a més d’arribar a la semifinal de la Copa (!!!) i guanyar el Gamper de l’agraïment (!!! !!! !!!). Un desori.
Valdano ho explicaria científicament: “Atraímos miradas y una especie de simpatía estética… aquella aventura se consideró una osadía… Fue un acelerón psicológico, una transfusión anímica“. Segons el club: “Los convenció desde la palabra”.
Tres anys després es van superar els resultats de la mà de Jupp Heynckes. La cinquena posició (!!!) de la lliga 1996 li va permetre arribar a la semifinal (!!!) de la Copa de la UEFA 97 després d’eliminar el Maccavi Tel Aviv, la Lazio (5-3 a l’Heliodoro !!!), al Feyenoord (4-2 !!!) i al Brondby. Va perdre amb el que seria campió, el Schalke 04, en la prórroga, per culpa d’un gol d’or injust marcat en fora de joc. Chacho!
La propina d’aquesta segona època gloriosa, però, no la va pagar el Madrid sinó el Barça, que va encaixar un coent 4-0 (!!!) a l’illa, amb un marcatge històric de César Gómez sobre Ronaldo.
Una altra gesta molt commemorada és la del 2001, quan va deixar l’Atlético de Madrid un segon any a les calderes infernals de segona divisió, al treure’l del tercer lloc de la classificació per dos gols de diferència al goal average particular.
Tants èxits només s’entenen per la protecció especial que brinda al CD Tenerife la Virgen de la Candelaria, moreneta com la que més, que vesteix de blanc i blau com l’equip i que rep la visita anual dels jugadors cada final d’agost i cada cop que hi ha res per commemorar (!!!).
Les vel·leitats europees del Tenerife han perjudicat notablement la seva vocació principal: l’enemistat mortal amb els canariones de la UD Las Palmas, equip amb el que durant quasi tota la història només ha pogut competir en amistosos (¿?) ja que han alternat les respectives èpoques bones i dolentes de manera que poques vegades han coincidit en la mateixa categoria. A Primera divisió, només s’hi han trobat la temporada 2001-02, i a Segona, 14 úniques temporades en 60 anys de guerra implacable.
Malgrat la modèstia del CD Tenerife, hi ha passat un munt d’entrenadors coneguts, com Miera, Azkargorta, Cantatore, Lillo (!!!), Benítez, Clemente, Cappa (!!!). Després d’uns anys convulsos (14 entrenadors del 2002 al 07) ha trobat l’estabilitat amb José Luís Oltra, amb qui ha tornat a Primera.
També ha tingut presidents de nom, el més anomenat dels quals ha estat don Heliodoro, un president de post-guerra que el 1949 va encarregar la remodelació de l’històric Stadium, on jugava l’equip des de 1925, i tot seguit li va encolomar el seu nom complet, Heliodoro Rodríguez López per a l’eternitat.
Dels futbolistes en commemorarem dos, tots dos argentins: Óscar Alberto Dertycia, la calba que va il·luminar les dues clatellades al Real Madrid (amic per sempre) i Juan Antonio Pizzi, que la temporada 1995-96 va aconseguir des del Tenerife ser Pichichi (!!!) i Bota d’Or europea (!!!) amb 31 gols, el macanudo. Que bueno que te fuiste… al Barça!
I no ens oblidem de Marc Bertran, millor defensa de Segona 2008-09 (!!!), un noi de la Pobla de Segur com Puyol, que tenia més èxit que en Carles amb les xiques però que, arrossegat per l’enveja futbolística, va optar pel camí del mal i va fitxar per l’Espanyol.
El segle XXI ha vist el Tenerife contra les cordes, amb un deute inasumible que ha fet dimitir presidents, fins que ha trobat l’estabilitat amb Miguel Concepción, el propietari del canal 11 La Palma i del Canal 4 Tenerife de ràdio i televisió, que té al darrera un important grup inversor, Tenerife Inversiones y Proyectos Deportivos, que cedeix al club el 50% dels seus beneficis.
Enguany, el CD Tenerife ha tornat a la Primera divisió. És la 13ena temporada a la categoria, una xifra de mal averany que potser explica que no surti dels llocs de descens, però que no impedirà que el club trobi ocasió de noves commemoracions, segur que no.
EL club compta amb una vintena de penyes, una xifra petita en els moments actuals d’auge del penyisme, que només s’explica per la insularitat i llunyania de la Península. Ha trobat, però, altres coses a commemorar amb els socis, com la concesió aquest últim juny als seguidors chicharreros del Premi a la Millor Afició (!!!) de la Lliga Professional de Futbol.
És que salta a la vista: tanmateix amics per sempre !!!