Acabada la roda, l’activitat de la campanya es trasllada al Col·legi d’Advocats. Aquí sí que parlarà Sandro Rosell. La reunió es fa al pati de les columnes, un espai molt agradable del que havia estat el Palau Casades, amb les parets decorades amb camafeus de marbre i amb una galeria oberta al primer pis amb plafons pintats. Una vuitantena d’advocats omplen les cadires. Quasi tots d’americana i corbata, però amb un to social més modest que el de la seu electoral. Molts cascos de moto deixats a terra al costat de les cadires; deu ser que els advocats han trobat la manera pràctica d’anar per ciutat.
N’hi ha prou amb somriure perquè molts assistents et saludin. Cada professió té unes conveniències de relació.
La presentació és molt formalista. Rosell l’escolta seriós, assentint a alguna frase. Quan per fi parla és en to col·loquial, buscant la broma còmplice: “Tenia interès en fer-vos la pilota, perquè amb els advocats sempre s’ha d’estar bé”.
Se centra en la necessitat de tenir un bon equip humà. Presenta el seu com 18 persones independents de grups mediàtics i polítics. L’al·lusió als grups mediàtics ha sonat prou transparent.
L’audiovisual preparat no funciona. Rosell, que s’havia retirat a un costat de la sala, als bancs laterals ocupats pels periodistes, fa un parell de bromes, torna a la mesa i fa un resum oral del contingut de l’audiovisual.
El to de veu és una mica monòton, però parla clar i segur. Vocalitza bé. Un defecte: l’excés de sonoritzacions: eeeeh, mmmm.
Posa al primer punt l’austeritat. “Hem augmentat les despeses de forma molt alegre. Les despeses vàries (les no imprescindibles) han passat de 30 M. € a 75 M. anuals”
Repeteix que els socis són 25.000 famílies propietàries del club. Potser el gran creixement darrer de la massa social té paràmetres diferents, però la visió de Rosell centra el Barça en les 25.000 famílies propietàries.
Mentre parla, els moviments de les mans són força expressius, acompanyant els conceptes. El gest més habitual: la mà dreta oberta, amb els dits separats, fent moviments verticals. De tics, quasi no en té. De tant en tant agafa un instant l’ampolleta d’aigua o desplaça el got.
Felicita Laporta diverses vegades: per Unicef… Està clar que es vol diferenciar de sectarismes. Quan parla de Cruijff sempre el qualifica de President d’Honor del Barça, sense polemitzar.
Rosell obre el torn de preguntes amb un avís pel compliment de l’horari; se’l nota avesat a fer pencar les reunions. Parla d’enllestir per anar a menjar un entrepà i continuar treballant per la candidatura.
No perd mai de vista que el públic és d’advocats. Anuncia una renovació profunda de coses del club que han vist que estan mal regulades.
Escolta les primeres preguntes concentrat, amb l’index a la polsa o el puny a la galta. Però la majoria de qüestions que posen els advocats no van a ell sinó a Anton Freixa, l’advocat que l’acompanya.
Freixa té l’artilleria preparada, denunciant les irregularitats en el compliment de les normes electorals:
# La insòlita renúncia de 17 dels 20 socis sortejats per formar part de la Junta Electoral.
# Els dos candidats (Ferrer i Ingla) que van poder posar parades a l’estadi abans que comencés la pre-campanya.
# El nom d’Alexandre posat a les certificacions de firma en lloc de Sandro.
# La publicació normativa del Cens electoral feta amb els números de soci i no amb els noms.
# La propaganda rebuda a les cases, tot i que els pre-candidats encara no tenen dret a tenir el llistat dels socis.
# El nou protocol de la validació de firmes: cada candidatura només hi pot tenir un representant, i només podrà impugnar les errors en l’aval dels seus partidaris.
Mentre Freixa ho exposa, Rosell es creua de braços i desconnecta, s’abstreu en qualsevol preocupació de la campanya.
El periodista de Ràdio Marca li pregunta d’on ha tret l’elevada xifra de milions del deute del Barça, i Rosell el convida a llegir el propi informe econòmic del club.
Parla de transparència i de treball en equip. “Per experiència hem vist que a tothom qui seu en aquella cadira se li’n va l’olla” i confia que el seu equip sabrà corregir-lo. Ha estat l’única fiblada a Laporta.
Torna a les bromes ad hoc: “I no parlaré molt perquè tot el que digui se’m podria usar en contra”. Guinyades al públic. Sandro sap que té carisme i el cavalca.
Anuncia que faran auditories econòmica, legal i laboral, i que faran públics els resultats.
Un periodista li recorda les últimes declaracions de Laporta negant que Uzbekistan sigui un país perillós i Rosell replica: “Com que ets un bon periodista, pots mirar la llista de la ONU dels països amb dictadures”.
Fi de les preguntes. S’acomiada, tornant a esmentar l’anar a prendre un entrepà.
L’espero per fer-li una última foto però la cosa va per llarg. Són molts els que el volen saludar o petar un comentari.
Surt del local acompanyat d’un grupet de col·laboradors. Tinc la temptació de seguir-lo per veure si és veritat que dina d’entrepà, però marxa en un cotxe de la candidatura.