Encén una cigarreta. No és especialment nerviós. Parla amb seguretat, amb molta empenta. En això és el candidat més semblant a Laporta. No mostra el cansament que deu arrossegar de la llarga campanya
DY- Cada candidatura creu que aporta una virtut característica, que la diferencia de les altres. Quina seria la vostra?
–Aquesta condició que et deia, que el Barça és propietat de 170.000 socis, hauria de tenir una traducció en la definició de l’activitat. Però em sembla que Rosell, Ferrer i Ingla són una mica el mateix, al final. Aquesta gent, tots tres, tenen complicitats més que evidents no només amb grups mediàtics i financers, sinó també amb grups polítics. Ens autodefinim com la alternativa independent. Això és el que ens fa diferents.
DY- Si poguéssiu tornar a començar la campanya, què faríeu diferent?
–Hi hem posat molta voluntat i generositat. Som molta, molta, molta gent que hi hem pencat… Potser una mica més d’organització interna, potser hem gastat una mica massa de voluntarisme. Però vaja, contents i satisfets.
DY- Anem a fer un supòsit. Guanyeu les eleccions i obriu la nova Junta als altres candidats. Segons les capacitats personals de cada un, en quin càrrec li agradaria veure Ferrer, Ingla, Rosell?
–No em nego a obrir a sensibilitats, però… És un dels problemes que va tenir la Junta de Laporta, que molts d’ells es van conèixer tres mesos abans de les eleccions. Ha d’haver-hi un cert grau de complicitat, de compartir projectes. Si no anem junts és perquè anem amb models diferents, amb formes de veure el club diferents. No contemplo la possibilitat de veure altres a la Junta.
DY- I en el cas contrari: no ha guanyat les eleccions però, amb voluntat d’esborrar barreres, li ofereixen un càrrec. Per a quin tipus de feina s’hi veuria especialment preparat?
–Per la forma que tinc de fer, he estat molt vinculat quan jo hi crec. Si crec en el projecte general, hi pot haver espai. Però defensem models diferents. M’he de trobar molt còmode, i no m’hi trobaria. No em veig dins d’una Junta dels altres candidats.
DY- Fem el supòsit que perdeu les eleccions. A partir de quin tant per cent de vots consideraríeu un èxit la campanya?
–Ha! –torna a riure–. El que sigui, serà bo; són eleccions democràtiques. Intento guanyar les eleccions, això sí. Estem lluitant per presidir el Barça. Tot el que no sigui presidir-lo és no complir els objectius.
Sobre la taula del despatx hi ha un llibre: “El liderazgo al estilo de los jesuitas”, de Chris Lowney. Sempre és bo d’aprendre a liderar.
DY- Un consell que li donaria al futur president, en cada àrea:
Despeses: Seny, austeritat, posar els peus a terra. Hem tingut una despesa desbordada que és absolutament prescindible.
Ingressos: Aquí crec que s’ha fet bona feina. Potser es pot millorar alguns contractes d’esponsorització.
Contractació de jugadore: Hem de tenir sempre present que estem gestionant calés del soci. No movem calés propi i s’ha de tenir una extrema voluntat de vigilar.
Relació amb els socis: No perdre mai de vista que el soci que és president és un soci més, i ha estat escollit pels consocis. A qui es deu en primer moment és als que l’han escollit.
Relació amb les penyes: Són socis actius del Barça, d’un barcelonisme actiu, que aporta un gra més de sorra. Les penyes són molt necessàries, sobretot fora de la ciutat de Barcelona. Se les ha de cuidar.
Patrimoni del Barça: No vendre un pam sota cap circumstància. Hi ha altres instruments de gestió econòmica i financera que ens permeten assolir objectius. Si venem patrimoni ens empobrim, baixem els nostres ratings de solvència, financerament perdem competitivitat.
Obres a fer: N’hi ha dos de molt grans: la construcció del nou Palau Blaugrana, que hi estem obligats per l’Eurolliga, i després la reforma del Camp Nou.
DY- Si no guanyeu les eleccions, penseu continuar organitzats?
–Ho parlàvem fa uns dies. Depèn de les circumstàncies. Creiem que el nostre projecte és bo, però no creiem en l’oposició permanent. Si no guanyem, d’aquí a 6 anys, si la salut acompanya i tenim la il·lusió i l’empenta, doncs per què no, potser sí. Però primer hem de perdre.
El soci ha escollit a un president… Per això jo em vaig oposar a la moció del censura del 2008. Al president del Barça se l’ha de deixar treballar. Gràcies a Déu, ara tenim els mandats limitats, i és de justícia deixar-li fer al president la seva feina fins al final, sigui quin sigui el president. Els mandats estan per complir-los i cal fer els processos electorals quan toqui, no abans.