No hi poden fer més. Els encanta. Els bons coreans se senten identificats amb una bestioleta o una altra, serà per un trauma mental que hi van deixar les bombes de Walt Disney o serà per un excés de llegendes del rei mico, aka Son Goku.
Els és físicament, químicament i educació-per-la-ciutadaniament impossible fundar un equip de futbol sense encomanar-se a un sant patró bestial. Així tenim els Yukong Kokkiri (elefants), els LG Chethas (guepards), els Lucky Goldstars Hwangso (toros), els Ulsan Hyundi Horang-i (tigres), els Chunnam Dragons (això mateix) i els Seongnam Ilhwa Chunma (pegasos amb ales, no els de rodes).
Per això, quan els nostres infantils-juvenils surtin a enfrontar-se amb la brava selecció de la lliga coreana, els semblarà que el papà Pep els ha dut de visita al Zoo del parc de la Ciutadella, venda de crispetes al costat de l’entrada.
I per què juga una selecció, i no planta cara un d’aquests equips zoofílics? Oficialment, perquè la selecció aglutina en una sola flama el fervor patri de tot un poble (mig poble, de fet; només del paral·lel 38 avall). Extraoficialment, perquè la cosa no dóna per més. No diré que la lliga sudcoreana sigui de txitxinap però la veritat és que només té 27 anys de vida. Es va fundar el 1983 amb 5 únics equips, que van fer una ronda de costellades guanyada per l’Hallelujah FC (vejam si endevineu la inspiració dels fundadors).
El 1998, amb motiu de l’adjudicació (¡!) del mundial de 2002, es va refundar en K-League, amb 10 equips, que es van anar ampliant fins als 15 equips 15.
Des de 2003 té una segona divisió semi-professional, la Korea National League, de 14 clubs, i una tercera, la K3 League, amateur. No hi ha més.
Ni tan sols hi ha ascensos i descensos entre les tres categories, ja que les multinacionals propietàries de la majoria dels equips ho han rebutjat.
Això sí, els tres primers classificats de la K-League obtenen plaça per a ser matxacats lluitar pel títol de la Champions asiàtica.
Conyes a part, resulta que els intrèpids sudcoreans s’han anat classificant per a Mèxic 1986, Itàlia 1990, per al seu Japó-Korea 2002 i per al Vuvuzela-2010, on van arribar més lluny que França o Itàlia. Vejam si amb tanta brometa, ha-ha-ha, hi-hi-hi, la nostra quitxalla torna dels paral·lels 34-38 amb un cabàs ple.
Aviso que els trobarem en plena forma. La K-League es juga entre març i novembre i, a més, les seves normes prohibeixen als jugadors anar per les nits a les discos de Castelldefels.
Durs i concentrats, aquest és el concepte. Com els daus d’Avecrem.
