8- PENSATIU, CONTEMPLANT EL FUTUR
I
El nostre atzarós viatge és finit
i hem guanyat el premi que cercàvem.
L’instant és a prop, sento les botzines: tota l’afició exulta.
El capità aixecarà amb orgull el trofeu més delejat,
els seus companys el miren i anticipen amb rialles el moment.
Les grades semblen cremar amb la llum dels flaixos.
Però jo, amb esguard afligit,
vagarejo per l’estadi on tu no hi ets.
II
Present la jove que crida el Cant del Barça,
les galtes envermellides, el puny enlaire;
Present el penyista que amb els amics mira el partit,
les cerveses cauen en cridar un altre gol de Messi;
Present el solitari geek que a la penombra
comenta el joc en majúscules al Yoya;
Present el pare que somriu en veure el fill
cridar per la victòria.
Les grades sembla desbastir la joia.
Però jo, amb gest afligit,
vagarejo per l’estadi on tu no hi ets.
III
Alça’t, culé, i escolta les botzines!
Alça’t! Per a tu les senyeres onegen, per a tu sonen els clarins!
Per a tu els confetis que s’amunteguen a la banda!
Per a tu crida la massa oscil•lant, girant els rostres ansiosos!
Graderies, exulteu! Trompetes, toqueu!
Però jo, amb pas afligit,
vagarejo per l’estadi on el meu avi no hi és.
8 – PENSATIVO, CONTEMPLANDO EL FUTURO
(Adaptación al castellano)
I
Nuestro azaroso viaje acabó
y hemos logrado el premio que buscamos.
El instante está cercano, oigo las bocinas: toda la afición exulta.
El capitán levantará con orgullo el trofeo más anhelado,
sus compañeros lo miran y anticipan con risas el momento.
Las gradas parecen arder con la luz de los flashes.
Pero yo, con mirada afligida,
erro por el estadio donde tú no estás.
II
Presente la joven que grita el Cant del Barça,
sus mejillas arreboladas, el puño en alto;
Presente el peñista que con los amigos mira el partido,
las cervezas caen al gritar otro gol de Messi;
Presente el solitario geek que en la penumbra
en mayúsculas comenta en el Yoya el juego;
Presente el padre que sonríe viendo a su hijo
gritar por la victoria.
Las gradas parece desmontar la euforia.
Pero yo, con gesto afligido,
erro por el estadio donde tú no estás.
III
¡Levántate, culé, y escucha las bocinas!
¡Levántate! ¡Para ti las banderas ondean, para ti suenan los clarines!
¡Para ti los confetis que se amontonan en la banda!
¡Para ti grita la masa oscilante, girando los rostros ansiosos!
¡Gradas, exultad! ¡Trompetas, tocad!
Pero yo, con paso afligido,
erro por el estadio donde mi abuelo no está.