PRIMAVERA-ESTIU 2.012
I
– Zubi – diu Tito –, potser ja seria hora de fitxar un central…
– Què? Com? Un central? Oh, no…Tu també, Titus (ja!)?
– No podem demorar més aquesta situació, el central és prioritari, ho saps…i, no, no vull que em tornis a parlar del desplegable…
– Buff, d’acord, d’acord. Ho parlem en la propera reunió. Tries tu el restaurant?
II
– Zubi…
– Sí, sí…
– És que tinc la sensació que em defuges…
– Calla, tonto. Dijous vinent, al Fermí Puig, amb en Rexach, en Fusté i en Migueli. Posarem fil a l’agulla. I ni una paraula al Sandro. Del restaurant, vull dir.
III
– Et proposo dos noms, Zubi.
– Sí, Tito? Espero que cap sigui ucraïnès ja, ja! Al Sandro el mataries del disgust, ja, ja! Vaja ocurrència veu tenir, tu i en Pep, com per fer-vos cas!
– Thiago Silva i Javi Martínez.
– Coff, coooff!!! Co..com???
– El brasiler és el millor, la meva prioritat. I si no pot ser ell, Javi Martínez, i matem dos ocells d’un tret, ara que Keita ha marxat.
– Però, Tito, saps què em demanes? N’ets conscient? Són dos fitxatges…impossibles! Operacions complicades, caríssimes…Amb Galliani a Milà, i l’Athletic que no negocia – a més que tinc un compromís personal amb ells -..No, no, no ho veig clar…
– Som el Barça, no?
– Sí…
– Doncs vull un d’aquests dos.
– Estic segur que ni Milan ni Athletic voldran negociar. No els vendran.
– Intenta-ho.
– Però…
– A treballar, Zubi.
– Gñéee.
IV
– Com ho tenim, Zubi?
– Hem sondejat i la resposta és no. Fitxatges inviables, inassolibles per a la nostra economia encara de guerra, com m’ha recordat en Faus. Hauries d’haver-li vist la cara al verificar els muntants totals d’ambdues operacions…A més, que ni Milan ni Athletic es volen despendre dels jugadors, són intransferibles. Ningú els podrà fitxar. Impossible, en definitiva, tal com et vaig dir.
– Però…segur? Si ambdós estan al mercat…
– No et creguis el que publica la premsa. És tal com jo et dic. Confia en mi.
– Segur?
– M’ofens. Si vols la meva opinió, crec que hauríem d’encarar altres objectius. Ni Thiago Silva ni Javi Martínez sortiran dels seus clubs. Segur. Treu-te’ls del cap quan abans millor. Creu-me.
V
Al cap d’unes setmanes, són notícia: Thiago Silva fitxa pel PSG per 45 milions d’euros i Javi Martínez ho fa pel Bayern de Munich, previ pagament de la seva clàusula de rescissió de 40 milions. A can Barça, alleugerit, Faus ho celebra entusiàsticament.
VI
– I si fitxem a Alex Song?
– Deixa de fer-me aquesta mirada assassina, Tito. Song, el del Arsenal? Espera…La Wikipèdia diu que és migcampista, no?
– Sí, però Arsene Wegner m’ha dit que pot jugar de central tranquil•lament. I Javi Clemente, el seu seleccionador, diu que és en aquesta demarcació on millor pot lluir les seves virtuts.
– Ah, molt bé. Migcampista i central, com en Martínez. Fantàstic.
– Perquè, alguna proposta teva…
– Ehhh, ohhh, mmmmm…No, no, Alex Song em sembla una excel•lent opció. De fet, ja la tenia en ment…I si Wenger i Clemente, que són qui més el coneixen, l’avalen, no hi ha res a objectar. Song és l’home, sí. A més, l’Arsenal és un club amic, ens hi entenem, sempre ens venen als jugador que volem. Fitxatge fàcil i a preu raonable. Sí, m’agrada! Dóna-ho per fet. Ja tens central! Som bons, Tito, som bons! Veus com no havies de patir gens pel central?