L’Hotel Barcelona Center (Balmes, 103) forma part del paisatge dels barcelonins, especialment dels que gaudim passejant per l’Eixample. És en una de les sales d’aquest hotel on trobem la seu electoral del precandidat Jordi Majó, a qui entrevistem en una entrevista exclusiva per a Diario Yoya.
– Per què Jordi Majó i no un altre candidat? Què pot oferir als socis i simpatitzants del Barça?
– Doncs mira, nosaltres oferim una opció absolutament diferent a la resta, que vol dir que nosaltres no som de cap família, no som laportistes, rosellistes, nunyistes, som nosaltres mateixos. Sempre hem volgut estar i ser nosaltres mateixos. Sobretot nosaltres ho faríem centralitzant molt la campanya, en algo que ningú més centralitza, que és l’anar a per totes amb fets i no paraules, intentar que el soci sigui protagonista de veritat, i que el soci se senti particip i propietari del club, aquests són els eixos principals.
– En relació al tema dels bàndols, de faccions, el fet és que el model, l’estil que ens ha fet grans, deriva més del cruyffisme que del sandronuñisme.
– El que ens fa grans a nosaltres són dues coses, una, els èxits esportius, i després la imatge que donen els dirigents en el món. Si anem a aquests elements, en aquesta última dècada amb dos presidents hem obtingut els mateixos pràcticament èxits esportius, si contem seccions. El Barça no és només futbol. Si calculem la imatge que s’ha donat pel món, doncs la imatge que ha donat Laporta ha sigut absolutament penosa, i la que han donat Rosell i Bartomeu també ha sigut penosa. Jo crec que han competit en donar una imatge polèmica i mala imatge al club. Odio els conceptes roselliste, cruyffisme i laportisme, a mi m’interessa el barcelonisme. Tot el demés, és… no vull dir invencions, però realitats ocultes que no es corresponen amb la veritat. Estic convençut que el soci del Barça, la majoria dels socis dels Barça, no està pels ismes, ni molt menys.
-Vostè posaria al mateix nivell la imatge que qualifica com a penosa de Laporta, amb la de Sandro o Bartomeu que han anat bastant més lluny en aquest aspecte en el sentit d’imputació del club? Realment ho posaria al mateix nivell?
– Sí, sí. No cal donar més explicacions. Si em pregunta, li dic que sí.
– En definitiva, llavors vostè no creu els bàndols, no vol parlar de que hi hagi bàndols, no s’hi definiria…
– Al contrari, hi ha bàndols i és el que critico. Un bon barcelonista no vol bàndols. Precisament les preguntes que em fa vostè i la majoria dels mitjans de comunicació van sempre dirigides als bàndols. La gran pena del Barça és aquesta. És a dir, jo voldria que em preguntessin altres coses, però no… i ho entenc, no ho critico. Em pregunten, vol dir que existeixes, és una realitat, és una pena.
– Bé, precisament a la primera pregunta com vostè mateix ha tret el tema, he pensat que era un bon moment per treure’l …
– Perfecte, m’ho pregunten molt sovint.
– Com veu les seves possibilitats respecte a les eleccions de 2003?
– Les mateixes que tenia Laporta en el 2003 referent al senyor Bassat.
– En què creu que ha millorat com a aspirant a la presidència del Barça?
– Més edat, més maduresa i experiència. Bàsicament si vostè agafa el programa del 2003 i el d’ara, el 80% és el mateix. Segueixo pensant el mateix, el que no s’ha fet i el que s’ha de fer. 20% de coses noves perquè ens ajustem als nous temps. Sóc el mateix però amb més edat.
– El seu primer cop d’efecte va ser l’anunci de Michael Laudrup com a director esportiu. Ens podria explicar per què ell ha estat l’escollit? No creu que podria fer enrere a potencials votants pel seu passat madridista?
– La millor prova de la nostra honradesa és que hem escollit una persona polèmica, tant tontos no som. Prioritzem la figura de la persona sobre l’efecte electoral que pot causar. Per mi hagués sigut més fàcil escollir una persona sense cap racó polèmic, i hem escollit aquesta. Considerem que Laudrup és una persona seria, intel·ligent, honesta i que en el seu moment va fer el que va fer perquè era un professional i el van fer fora del club. I no només això, va tornar en un partit homenatge de Cruyff amb el Dream Team i va ser ovacionat i corejat el seu nom. Això és un tòpic. Les xarxes socials el que tenen és això, 10 persones s’inflen a dir coses, però milions pensen una altra cosa. I queda el que diuen 10 persones. En fi, vaig anunciar-ho i el 99% dels mitjans de comunicació van lloar la meva decisió i no ho van criticar. Ho critiquen 4 persones que fan soroll, ho respecto, però per mi no és significatiu del que pensa el soci del Barça.
Dit això, quan era jugador, Laudrup ja jugava amb ADN Barça i ha entrenat amb ADN Barça. És una persona em consta molt preocupada pel que hi ha al mercat, observar i fer seguiment de jugadors joves, que està molt assabentat del mercat i pensem que és bona elecció. Malgrat tot el que es comenta, jo li puc ensenyar la quantitat de missatges que rebo de gent a qui els hi agrada. També haig de dir que quan tu tens adversaris electorals, ja s’encarreguen de criticar facis el que facis, amb la intenció de minar la moral. A mi no me la minaran, faig el que és millor pel Barça i no per mi, no com altres que van a Uzbekistan a fer coses en benefici propi, jo el que faig ho faig pensant en el club, segueixo una mica la norma d’Evarist Murtra, “quan facis una cosa fes el que sigui millor pel Barça i no per tu”.
– En aquest sentit, vostè ha comentat que cal potenciar la direcció esportiva (per exemple el mercat juvenil). Quins aspectes de direcció esportiva creu que ha de potenciar juntament amb Laudrup?
– Hem de potenciar el futbol base. Jo no sóc Nuñista però no hem tingut un reemplaçament des de la seva època d’una fornada, ni amb el senyor Laporta, ni amb el senyor Rosell, ni amb el senyor Bartomeu…
– En el primer equip hi ha actualment una fornada de gent del futbol base…
– Sí, però de l’època de Núñez. No de Laporta ni… recordo perfectament que en la temporada, no sé si 2002-2003 van fer debutar Messi i va guanyar les eleccions Laporta, a més junts amb Rosell. Això vol dir que Messi el va fitxar Núñez, jo no sóc nuñista, ho avanço, però hem de dir les coses. Laporta ha tingut els seus errors. Aquesta fornada que tenim ara, que alguns ja s’estan jubilant, jo no veig una fornada de reemplaçament… hem de potenciar el futbol base i organitzar-ho bé. No pot ser que vingui una junta directiva i faci fora els anteriors tècnics per amiguisme, que és el que va fer el senyor Laporta. I quan va dimitir o marxar Laporta perquè no tenia més remei, no pot fer que tornin a acomiadar a tots i posar els seus. Això no pot ser, el Barça necessita una certa estabilitat, continuïtat i temps. El futbol base és com un departament d’investigació d’una empresa. Com ho farem? Ja tenim noms i cognoms, entrenadors, tècnics i scouters. Però no podem donar noms perquè si no guanyéssim no quedin estigmatitzats, perquè són bons si ve una altra junta directiva, en fi… no volem que els apartin, són gent molt vàlida i història del club.
– Pel que comentava d’estabilitat i no fer canvis, si vostè detecta que hi ha gent que ho està fent bé als seus llocs, els conservarien?
– Sí senyor, una altra màxima nostre. Estic totalment d’acord amb vostè. Lo que s’ha fet bé, no es toca. Núñez va fer bé coses, Laporta també, Bartomeu… s’ha d’aprofitar. No pot ser que quan arriba un toqui tot, el que va bé no es toca. S’ha d’aprofitar. El que no pot fer és que quan una directiva arriba ho toquen tot. Efectivament, el bo no es tocarà mai.
– Qui tindrà poder de decisió als fitxatges, el director esportiu únicament o hi haurà acord amb l’entrenador del primer equip?
– Hi haurà direcció esportiva, en Michael Laudrup, hi haurà secretaria tècnica amb gent de la casa i hi haurà l’entrenador. Entre ells decidiran que li convé al club i a l’equip.
– Hi ha previst algun fitxatge com per exemple l’any 2003 Mateja Kezman, que en aquells moments era el màxim golejador de la lliga holandesa? Tenint en compte la sanció, hi ha alguna cosa prevista de cara l’any vinent?
– Nosaltres no fitxarem ni a Beckham ni a Rüstu, li confirmo. Aquests dos no els fitxarem. Espero que a ningú se li ocorri fitxar-los perquè ens sentiran en el bon sentit de la paraula. Aquesta trampa i engany al soci no tornarà a passar. Ara, si un fitxatge de la gestora el volen tots els candidats i el vol l’entrenador i la negociació es bona, jo no em queixo, no tinc un atac de gelosia. La junta gestora fa coses bones i no tant bones. Les no tant bones les hem criticat i criticarem, i les bones les acceptarem. Sempre en benefici del Barça. Si vostè posa sempre la màxima “treballa sempre i pensa en benefici del club” no t’equivocaràs mai, o t’equivocaràs però no amb mala intenció.
– En aquest sentit, les últimes polèmiques que imagino no deu estar tant d’acord, és el fitxatge d’Arda Turan i el preacord amb Pogba, per unes xifres que potser un es podria preguntar si el preu és adequat per un jugador ja de 29 anys…
– [El cap de premsa, Martí Rodríguez, present a l’entrevista, fa un apunt] 28.
– …i en el cas de Pogba encara no sabem ni el que es pot haver arribat a proposar…
– Hi ha algun catàleg que digui el que valen els jugadors? No. A vostè li agrada el que s’ha pagat per Luis Suárez? Sí, no… opinions. És molt subjectiu.. 28, 29 anys, hi ha jugadors que juguen fins els 35 a ple rendiment com Xavi, altres amb 31 no poden aguantar les botes. Tot és molt subjectiu i no es pot posar tot al mateix sac. Segons els nostres tècnics Arda Turan és un gran jugador i si es fixa per 35 milions és un preu assequible, no és un preu exagerat… Segons els nostres tècnics, jo no vull opinar, no sóc tècnic. Vol que repassem els fitxatges de l’època de Laporta i Bartomeu? Hi ha de tot, absoluts desastres, Henrique, Keirrison, Chigrinsky, Ibrahimovic… escolti, siguem seriosos. Si es fa a bona intenció, a bon preu i ho demana l’entrenador, que ho faci el Barça, no tinc inconvenient.
– Els estatuts són una mica ambigus, no s’està extralimitant la junta gestora en les seves funcions?
– No, els estatuts diuen que la junta gestora pot prendre decisions i el Barça no pot quedar paralitzat. Sap quin és el problema? Que les eleccions són el mes de Juliol. Si les eleccions s’haguessin fet abans del 15 de Juny com van recomanar els estatuts, aquest problema no existiria, no hi hauria aquesta polèmica. Però el senyor Bartomeu va decidir 18 de Juliol. I com això és un fet, la junta gestora ha de governar, no pot haver un buit de poder d’un mes al Barça. Han de fer coses… si les fan correctes i bé pel club m’és igual qui les faci. Si es fan malament, sigui la gestora, Bartomeu o Laporta o qui sigui, ho criticaré.
– L’estil que sembla agradar a l’afició blaugrana és el joc de possessió i toc, que es va iniciar amb d’alguna manera amb Cruyff. El seu model va en aquesta línia?
– No és un model Cruyff, és un model Michels. Això és un altre mite. Aprecio moltíssim a Cruyff, el conec personalment, jugo a golf al mateix camp que ell, el veig molt sovint, hi tinc bona relació… Això ho va iniciar Rinus Michels, aquest model de joc, que ve de l’Ajax.
– Però algun paper va tenir Cruyff…
– Sí, quan va ser jugador va ser històric i d’entrenador un altre històric, com Guardiola. És un model Barça, un model que es va instaurar a l’època de Michels i que és model Barça, ja no és ni de Michels ni de Cruyff ni de Guardiola. Ens faria falta que tots els equips inferiors juguessin el mateix model, i per això es necessiten canviar algunes coses.
– La situació política a Catalunya està en un moment històric. Creu que el Barça ha d’acompanyar a Catalunya en el procés?
– Sempre. El Barça com a institució respectarà sempre sigui quin sigui el president el que esculli el poble català de forma democràtica. Estarà sempre al costat del president de la Generalitat sigui del color que sigui. Club català i catalanista, aquesta és la premisa. No hi ha res més a dir.
– Això vol dir que si vostè arriba a la presidència, el club es posicionaria sense ambigüitats a favor de la independència?
– Vostè ja està dient el que votarà el poble català.
– No pas…
– El que no farà el Barça mai és posicionar-se abans que voti el poble català, això seria partidista..
– Això és el que volia saber, si amb vostè es posicionaria el Barça abans.
– El Barça es posicionarà sempre d’acord amb el que digui democràticament el poble català, em sembla que ja està tot dit.
– Ha quedat clar. Una de les seves propostes més innovadores, ha estat la presentació d’un acord amb una de les empreses punteres en vot electrònic, Scytl. En quins àmbits es pretén aplicar (eleccions, tràmits online, possibles referèndums…)?
– Hi ha moltes avantatges. El que no farem és consultar-ho tot, perquè seria absurd, però si els temes més importants. Com publicitat a la samarreta, nou disseny de la samarreta que pot crear polèmica, fer renovacions de carnet a distància… En fi, es poden fer moltes coses, amb una empresa que dóna garanties absolutes de sistema incorruptible i que no es pot manipular. Aquesta empresa té certificats de governs democràtics importants, i per tant, a mi em mereixen tota la garantia.
– En aquest sentit, seria un motiu més per obrir de nou les altes de nous socis sense restriccions?
– Jo sóc partidari d’afavorir la nova inscripció de socis, regulant-se d’una forma molt més suau del que està en aquests moments. No entrarem a parlar del reglament que desenvolupa aquesta normativa, ara no és el moment, però a nivell global estic a favor de facilitar les coses.
– Ha mostrat la seva contrarietat al patrocini de Qatar. Què proposa la seva candidatura com a alternativa?
– El patrocinador que portem a la samarreta no m’agrada gens. Nosaltres estem treballant amb tres alternatives, no sé si les podrem tenir tancades abans de les eleccions, perquè lògicament un cop ets President del Barça aquestes coses les pots tancar millor que com a precandidat. Ho estem intentant. Les alternatives són perquè el soci voti a través de sistema de vot electrònic, tot presentant la marca i els diners que ofereix aquesta.
[En un descans, en Martí Rodríguez ens explica que amb l’empresa de vot electrònic també es podrà donar la firma a distància, amb reconeixement de petjada dactilar o de veu, veure les llistes d’espera dels abonaments a temps real i veure la manera com es reparteixen les entrades per a les finals. Recalca també que amb això desapareix el sistema d’enquesta, perquè ja no es pregunta a una mostra sinó a tothom, amb les possibilitats que això comporta.]
– Ha dit que es crearà un secció de futbol sala femení. Recuperarà les seccions amateurs que van desaparèixer amb la Junta de Sandro Rosell?
– Sí, nosaltres recuperarem la de beisbol… La de ciclisme no. Lo que puc dir és una cosa, nosaltres tenim 4 o 5 temes que són pal de paller del Barça, i un d’ells és l’esport femení al qual li donem una rellevància importantíssima. Volem potenciar el bàsquet femení, i hem arribat a un acord amb l’Uni Girona que jugarà la Lliga Europea, crearem la secció de futbol sala femení, potenciarem l’atletisme femení… És a dir, donarem especial rellevància a l’esport femení, el Barça és un club “machista”, sense cap mena de dubte, i això ho hem d’anar canviant de mica en mica. La dona no és la mateixa dona de fa 40 anys, la dona fa esport, en alguns casos la dona és millor que l’home en esport, i el Barça li ha de donar suport específic perquè és més que un club. A les dones ni se les mira el club, el basquet el té relegat, totalment relegat… Volem que quedi constància que d’aquests 4 ó 5 punts de la nostra candidatura i el que volem per gestionar el Barça, l’esport femení és un d’ells.
– Quina és la seva proposta sobre el tema de la Grada d’Animació?
– Si passem el tall, farem una roda de premsa explicant la Grada d’Animació. Tenim una persona que és experta en la Grada d’Animació, que coneix perfectament com s’han muntat a Estats Units. Que la gent no confongui, que la grada d’animació és només una grada amb gent jove animant… I per cert que estic absolutament d’acord amb la idea d’una agència de viatges pròpia, d’aquest grup de SeguimentFCB, tenen tot el meu suport sense cap mena de dubte.
– Vostè sabrà que el 2012, els Mossos d’Esquadra van desaconsellar oficialment la creació d’una Grada d’Animació…
– El Barça ha de parlar amb els Mossos d’Esquadra, igual que ha de parlar amb la Generalitat, explicant els seus projectes, que han de ser viables, i realment hi ha moltes maneres de fer una Grada Jove, no estigmatitzem els joves, no els relacionem amb violència.
– En definitiva, vostè veu més aspecte positius que negatius, tot i que als últims mesos hi ha hagut incidents, a finals de l’any passat va haver un mort prop del Calderón…
– Insisteixo, no relacionem els joves amb violència, hi ha gent que és violenta i no és jove…
– Sí, d’aquests violents i no joves també n’hi han en aquests grups …
– Al Barça, al bàsquet i altres esports, el percentatge d’assistència és molt baix. Hi ha molta feina a fer aquí. Volem fer una feina ben feta, coherent, raonable, amb gent jove i no violenta.
– Mencionava el bàsquet; vostè ha anunciat a Xavi Férnandez com a responsable de la secció, i que no comptarien amb Xavi Pascual. Busquen algun perfil d’entrenador en concret?
– Ho va comentar el Xavi Fernández l’altre dia, busquem un perfil en concret, que torni a situar a l’equip en el mateix nivell d’excel·lència que en futbol, i ho farem. Hem de fer una mica de reestructuració, no tenim res en contra d’en Xavi Pascual i en Chichi Creus, que han fet una feina excel·lent, però en el Barça, aquests càrrecs, arriben a cremar una mica. El mateix Guardiola va dir “jo m’he buidat”. El mateix Xavi Fernández explicava en la roda de premsa de l’altre dia, que per ell, aquest càrrec hauria de durar una sèrie d’anys, ja que el cansament, l’stress són molt grans. Pel be del club, els relleus són necessaris.
– Ha sortit el nom de Pau Gasol; vostè creu que seria viable, i fins i tot desitjable, el seu retorn? Estem parlant d’un jugador de qualitat indiscutible, però que va marxar amb 20 i pocs i tornaria amb 30 i tants, amb problemes físics…
– Això és el que li agradaria a Xavi Fernández i a l’equip tècnic, és a dir que quan ell acabés prioritàriament vingués al Barça, i seria el buc insígnia nostre. Una persona amb una gran personalitat, amb una gran categoria i podria ajudar molt al desenvolupament de la secció. Mai hem dit que el fitxaríem, perquè és impossible estant a l’NBA , però si ell es cuida, físicament està bé, i decideixi deixar l’NBA, ens agradaria que vingués al Barça com a prioritat.
– Sobre el cas Neymar, si arribés a ser President, té previst una acció de responsabilitat contra l’anterior Junta per tot el que ha passat?
– Miri, les accions de responsabilitat només poden funcionar si tens proves de delicte. Tu no pots posar una acció de responsabilitat, donar-li als jutjats, i començar una guerra si no pots demostrar que hi ha delicte. I si hi ha delicte i ho pots demostrar, el club no s’hi ha d’implicar, ho ha de portar el Fiscal, però és molt agosarat decidir per tu mateix, una mala gestió si és delicte o no és delicte, això és el que ha passat i aquest és l’error que s’ha comès. El que s’ha creat no ha estat bo pel Barça.
– El desembre del 2013, vostè va tenir paraules referides a Messi, arrel de la polèmica amb Faus… No creu, com va dir Guardiola, que cal tractar cada jugador de forma individual, i que fins i tot, veient el que ha passat des d’aleshores, si algú tenia raó en aquella qüestió era Messi i no pas Faus?
– Jo dic el que jo penso i no el que pensen els altres. Jo crec que no hi ha cap mena de dubte que Messi és el millor jugador de la història, sense cap mena de dubte. Jo els he vist tots, el Di Stéfano, el Pelé… i el que hem de fer és cuidar-lo i que estigui molts anys amb nosaltres, tractar-lo bé i ajudar-lo. Però ni Messi ni ningú està per sobre del Barça… El senyor Faus tampoc, el senyor Faus que es dediqui a lo seu. Però no hi ha ningú que estigui per sobre del Barça.
– Sempre quan es diu aquesta frase es fa referència als jugadors, però llavors tampoc els directius estan per sobre del Barça…
– No, no, els presidents passen, els jugadors passen, tothom passa… El que passa és que a vegades les xarxes socials fan mal, i jo no puc estar tot el dia ficat a les xarxes socials desmentint i aclarint… Si vostè m’ho pregunta, jo li contesto amb molt de gust, i li agraeixo la pregunta per a poder aclarir les coses, però les xarxes socials de vegades el mal que fan…
– …i el bé també que fan…
– … i també en fan de bé, estem d’acord. El que passa és que aviat els hi trauran la feina als periodistes, eh [riu]. És broma…
– El tema dels avals, no creu que provoca que no es puguin presentar candidatures amb certa renovació?
– És absolutament injust. He canviat de criteri al respecte, en un moment determinat vaig pensar que era bo el tema dels avals perquè obligava la gent a fer una gestió correcta. Ho vaig pensar durant molt de temps però “visto lo visto”, com diuen els castellans, hi ha trampes aquí. Si resulta que tu fas una mala gestió, i en un exercici tens pèrdues, pots tenir la temptació de vendre al millor jugador de la plantilla i així eixugar el dèficit, fet que tampoc és bo. I ara penso que sí, que és una injustícia, perquè fins i tot pot passar, que darrere d’algun precandidat hi hagi algun multimilionari o un fons financer, que a canvi de posar l’aval, puguin acordar coses dolentes pel Barça, corrent-se el risc que el club es vengués a grups importants financers.
– Per no parlar també de l’altre vessant, que pugui haver un grup de gent vàlida però que no es puguin presentar per no tenir recursos financers…
– Per exemple. Hi estem d’acord. Jo pensava una cosa abans i ara he canviat de criteri, també ho haig de dir.
– Per acabar, és optimista per a poder passar el tall de les signatures?
– Estem… espantats [riu]. Perquè d’entrada, no sé quantes en tenim, està tot molt repartit. És duríssim obtenir 2500 signatures, és una passada!!! Jo no entenc d’on ha sortit la norma…quan tingui temps m’ho miraré. Està molt difícil per a tothom.
– Si es donés el cas, pactaria amb alguna altra candidatura?
– Es que jo vaig de guanyador. No sé si pactaria, no dic ni que sí, ni que no. Si dic que sí, estic transmetent a la meva gent que vaig de perdedor, i si dic que no, el que estic dient també és el mateix a la meva gent. Jo vaig a guanyar, i per això, no puc transmetre cap altre missatge a la meva gent. Això dels pactes, en política és molt diferent, en el futbol, jo crec que tenim tots la mateixa il·lusió, que és el Barça, però tenim maneres d’enfocar la gestió diferents… Al Barça tots som culers, tots volem lo millor pel Barça, tots volem guanyar lligues, copes d’Europa, guanyar tot… El que passa és que la forma, la gestió, és diferent.
– Doncs hi ha candidatures històricament que més que buscar guanyar tot, potser tenen prou amb guanyar algun títol cada X temps…
– [Silenci] Això ja…
– Seria una altra qüestió.