El passat dimarts 17 de març vaig tenir el plaer de compartir taula amb l’Agustí Benedito i membres de la seva possible Junta Directiva, i uns amics culers que, d’una manera o d’altre, teníem alguna relació amb ells. Una desena de bonsbarsalunistes que ens vàrem reunir al menjador privat de La Camarga (sense micros coneguts), amb el sà objectiu de parlar sobre el nostre estimat Club, i trobar possibles sinergies i col.laboracions per la causa de’n Benedito.
Haig d’explicar-vos que l’Agustí Benedito és un tipus que guanya en les distàncies curtes. Llest, hàbil i preparat, no dubta mai, respira Barça pels 4 costats i la toca molt. Jo li vaig dir que te una imatge de xulo que el perjudica, i ell ho va admetre i n’és conscient, però que també sap que és una primera impressió, i que quan se’l coneix te un punt encantador. Coneix el Yoya i em va demanar que no publiqués alguna intimitat que ens va confessar i alguna història que ens va explicar. Intentaré no traïr-lo.
El primer que se li va preguntar va ser per la querella que li havia d’interposar en Javier Faus per la acusació en vers el fons d’inversió de Qatar que ell gestionava. MAI no va haver demanda. En Benedito es queixava que el dia que va dir lo del fons d’inversió d’en Faus, va ser a una roda de premsa que va durar més de 1 hora parlant sobre el Barça, i que això va sortir a la última pregunta, i és de l’únic que es va parlar aquells dies i l’únic que va quedar de la seva extensa xerrada. Li va anar al pèl per explicar-nos que la premsa està totalment controlada per la directiva i que per això no havia perdut res de temps en aquests anys intentant fer oposició. No serveix de res… De fet, TOT es juga en els 10 dies que dura la campanya. Els debats son claus (Nobita ho sap) i aquí la premsa no pot manipular gaire. Benedito tenia claríssim que arribats en aquest punt, no tindria cap problema per menjar-se amb patates a Bartomeu i a Freixa, que eren els pre-candidats que ell comptava que arribarien a recollir les signatures. Al març, l’Agustí Benedito tenia el convenciment que en Laporta no es presentaria a les eleccions…
En aquest punt vàrem començar a parlar d’en Laporta i la seva relació. Ens va explicar que es coneixen des de fa més de 20 anys, i que van fundar junts l’Elefant Blau, i que compartien la modernització del Barça, la catalanitat del Club i que calia fer fora el Nuñisme ranci i potenciar els valors i transformar el Barça en un Club referent. La meva primera pregunta va ser perquè ell no va formar part de la Junta que va guanyar les eleccions a 2003. Ens va explicar que just quan s’estava formant la candidatura (finals del 2002), ell es trobava tot just en un procés de divorci amb la seva dona. De fet va estar uns mesos out. Qui hagi passat per un divorci no amistós segur que ho entendrà… En fí, que quan es va recuperar ja estava tot coll a vall i el que va fer va ser treballar a l’ombra a la Comissió Social i també a l’Esportiva. I que la relació amb en Jan es va trencar quan va esbrinar que que el bufette d’en Laporta, mitjançant el Club, feia negocis amb el govern de Uzbekistán per la intermediació a la venda del Mallorca. Segons en Benedito, això traïa l’esperit amb el que es va fundar l’Elefant Blau i va decidir plegar per coherència. Es va dir llavors que Laporta els hi havia facturat 4.000.000€. Es veu que al final van ser uns 10.000.000€ i el concepte era per assessorament en els gasoductes (que com tots sabem, era la especialitat? del Bufette d’en Laporta).
Com a batallita d’aquella època ens va explicar com va anar el cas Beckham. Tots sabem que va ser l’arma electoral que es va fer servir al 2003 per guanyar les eleccions. Doncs bé, la operació va tenir la complicitat d’en Florentino Perez i del propi Manchester:
Beckham ja havia signat amb el maligne, i Sandro li va demanar a Florenvito que no ho fes públic fins després de les eleccions. Alhora, va aconseguir que el Manchester publiqués a la seva pàgina web que el Barça estava negociant el traspàs del jugador. Tant el Madrid com el Manchester van acceptar la jugada i òbviament aquestes coses no es fan gratis. El Manchester es va cobrar el favor fent que el primer fitxatge de l’era Laporta (el recordeu?…) fos Rüştü Reçber. Que on entra aquí el Manchester? El representant del jugador no era altre que el germà d’en Alex Ferguson. I el maligne com s’ho va cobrar això? Preguntem-li a Rosell…
Haig de dir que d’en Laporta no va parlar malament en cap moment. Es notava que va haver una sòlida amistat en algun moment.
L’Agustí ens explicava que creia que en Jan no es presentaria per què la premsa tenia molta merda guardada per treure-li i també dubtava de la seva capacitat econòmica pel tema del avals. Just en aquest moment va ser la vegada que vaig estar més a prop de ser membre d’una candidatura a la Presidència del Barça. En Benedito ens va dir que encara hi havia 2 places a la seva candidatura i que la quantitat a avalar per cap era de 6,4 milions de €. Llàstima!
A partir d’aquí vàrem començar a focalitzar la conversa cap en Sandro, la Junta, Qatar, Nike, l’Espai Barça, les seccions, l’independentisme… Gairebé 4 hores que van donar per a molt. Us explicaré el que pugui.
Nike per començar. Contracte totalment desactualitzat i amb tot el poder de decisió per part d’ells. Es va pronunciar totalment en contra de jugar sempre a fora amb les segones i/o terceres equipacions i amb el disseny de les franjes horitzontals. Però sobre tot de les condicions econòmiques del contracte. Adidas li paga al Manchester gairebé el triple del que Nike ens paga a nosaltres, i Adidas va boja per equipar al Barça. Que perquè no es fa res al respecte? Preguntem-li de nou al ex empleat de Nike Sandro Rosell.
D’altra banda hi ha una tercera marca moooolt interessada a equipar el Barça. No tenen massa implantació encara a Europa ni en el mon del futbol, però la xifra superaria els 100 milions anuals.
Qatar. Indignació total. Primer pel fet humà, però sobretot per la submissió absoluta del Club amb aquesta gent. En Benedito venia cotxes però aquestos ens han venut una moto i de les grosses. D’entrada amb la milonga de la Foundation i el canvi quan els ha convingut cap a l’aerolinea. Ja ningú no recorda que el patrocini era amb una marca NO-Comercial. Però el súmmum d’aquest acord son les condicions econòmiques, que en el seu moment ens van vendre com a la única i millor oferta de patrocini. Tornem al Manchester i als seus patrocinadors. Chevrolet paga al United 75 milions anuals per la samarreta del primer equip i EON 15 per la de entrenament. 90 milions d’euros a un Club que no juga la Champions. Qatar en paga al Barça 35. INACEPTABLE!!! Però és que en realitat no son 35…
La entrada de Qatar va suposar la marxa de Turkish Airlines com a patrocinador, que ja pagava uns 7 milions.
El Barça te un contracte amb Mediapro per l’explotació de la U televisiva. Aixó son els anuncis que veiem per la tele durant els partits i que abans es deia publicitat estàtica i que ara és dinàmica. Aquest contracte estipula que Mediapro gestiona publicitàriament 68 minuts del partit i el Barça pot fer negoci amb els altres 22 minuts per vendre publicitat a qui vulgui. El que passa és que per aquest concepte no ingressem ni 1 cèntim ja que els 22 minuts estan cedits a empreses vinculades a Qatar i aquest acord forma part del patrocini dels 35 milions. I es veu que l’acord no és per 22 minuts si no per 30. Aixó vol dir que el Barça paga a Mediapro uns 4 milions per temporada per poder cedir el minutatge publicitari al seu patrocinador. OLE TÚ!
A més s’hauria de descomptar l’import que tampoc cobrarem per jugar un parell d’amistosos a Qatar i que podríem valorar per la part baixa en uns altres 4 milions. Així doncs el patrocini real de Qatar queda així:
35 -7 – 4 – 4 = 20, i sense contar el que no venem per publicitat als 22 minuts de la U.
El negoci de Pere i les cabres nois. Excepte per alguns clar. Preguntem-li a Rosell per Aspire o a Faus pels fons d’inversions…
L’Espai Barça. NO amb aquesta gent que ens governen. És el GRAN perquè de tot plegat. 600 milions per un projecte que ni existeix. Com pot tenir preu una cosa que encara no està projectada?, que ni se sap qui la durà a terme? (es veu que tots els arquitectes tenen tarifa plana), ni res de res! 200 + 200 + 200 i tranquils. En Benedito creu que de tenir que fer alguna cosa seria un Estadi nou i amb una construcció tipus San Mamés allà mateix. I amb un pressupost de 400 milions màxim (incloent el nou Palau) i sense endeutament del Club.
Potenciar les Seccions (és un malalt del Palau), tornar a crear equip femení de Bàsket, el Beisbol, etc… XP i Creus cicle acabat. I treballar en patrocinis per intentar eixugar el que es pugui el dèficit de totes les seccions que és d’uns 35 milions/any. Però que això és el que ens fa diferents. El millor Club Poliesportiu del Món.
Vàrem parlar de Independentisme. Es declara obertament independentista però com a Agustí Benedito persona. Com a President del Barça respecte per totes les opinions. No TOTS els culers som independentistes.
Com a curiositat i per acabar permeteu-me una petita xafarderia. Parlàvem que hi havia molta gent super allunyada de l’independentisme que eren tant o més culers que qualsevol de nosaltres, i va posar l’exemple de lo divertit que és veure un partit en directe amb l’Alicia Sanchez Camacho per exemple, que es veu que és Hiperculé. Jo li vaig dir que difícilment faria migues amb la Presidenta del PP català per molt barcelonista que fos, i es veu que el Barça amics, uneix parelles de llit insospitades. Aquella nit vaig saber que durant un temps la Sanchez Camacho va ser parella d’en Xavier Sala i Martin.
Y hasta aquí puedo leer.
Només afegiré que jo votaré Benedito i que ho faré convençut, i us recomano que l’escolteu. Crec que hi massa prejudicis en vers ell i us asseguro que és una bona proposta per fer fora a aquests galifardeus que tenim per Junta. Tant debò trobessin la manera de fer front comú amb en Laporta.