(comment de @Elrícar arrel d’un post de @stotixkov del 13 de juliol sobre Rexach)
No van dir també de Geovanni que “centra com Figo i xuta com Rivaldo” (!)? Imagineu-vos Subi dient que Douglas “sube como Cafu y defiende como Maldini”
Com bé explica el post de stoitxkov, Rexach va tenir a Messi i el seu pare (ja temptats d’agafar les coses i marxar a provar-ho a Madrid) esperant-lo durant dies a l’hotel Plaza que tornés dels Jocs Olímpics de Sydney per realitzar la famosa prova, malgrat que aquí hi havia tota l’estructura tècnica del club, amb Rifé i Migueli al capdavant, que haurien pogut perfectament donar el vistiplau al fitxatge de l’argentí.
Al final qui va assegurar realment la continuïtat de Messi al Barça va ser el cunyat i directiu de Gaspart, Joan Lacueva (recentment mort i de qui es deia que era més aviat perico) pagant-li de la seva pròpia butxaca els primers tractaments mèdics i garantint-li que, passes el que passes (la directiva no acabava de confirmar plenament la seva incorporació), no el deixarien tirat a Barcelona. I qui va portar-lo al Barça va ser, tot s’ha de dir, Ming*ella gràcies al seu contacte d’Argentina que li va parlar d’un nen que feia meravelles amb la pilota però que, degut a la greu situació econòmica del país, es veia obligat a marxar per no poder pagar el tractament que necessitava. I després els entrenadors i formadors de La Masia i el Primer Equip que, com Tito al Juvenil, Rijkaard o Guardiola el van alliçonar per adaptar tot aquell talent pur a l’estil futbolístic propi del club. A partir d’aquí, fiqueu a Charly “ostitu” Rexach en el lloc de responsabilitat que li toqui en tota aquesta història.
I possiblement l’entrenador més resultadista (però sense títols) i amb menys mentalitat atacant del Barça els últims 25-30 anys, com quan va acabar un partit amb 6 defenses per conservar un miserable empat al Sadar davant Osasuna. Arriba un moment que ja només vols que dissabte guanyi Laporta per deixar a aquest dropo -un altre cop- sense estar en nòmina del club després de 50 anys; i, ni Luz de Gas, ni Sutton ni mandangues, per celebrar la victòria davant Cal Mordor (edificio Grupo Godó) amb el clàssic del 2003 “Laporta President, Catalunya indendepent” que els hi resulta igual d’odiós en totes dues vessants.
Per cert, es força fàcil esbrinar que va ser Tanoca Bosch(zilla) qui li va escriure les preguntes del test a la Lluveras.