Amb la iniciativa de Jan Laporta de personar-se com acusació particular amb l’objectiu d’aturar el pacte al que va arribar la Junta Directiva de Josep Maria Bartomeu amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat pel cas Neymar, els godotis ens vendran tantes motos com es proposin i tantes motos com vulguin, rostisseria Lolita style. Això ja ho podem donar per descomptat.
Encara que només fos des d’una perspectiva estrictament egoista i personal, la iniciativa de Laporta és la que prendria qualsevol soci culer que hagués suportat en pròpia pell la implacable persecució judicial de les juntes de Rosell i Bartomeu després que en Sandrusku arrasés a les eleccions presidencials de 2010 i posés en marxa una esperpèntica demanda d’acció de responsabilitat reformulant barroerament els comptes de la darrera junta Laporta i manipulant una assemblea de compromissaris amb més sorpreses que el traspàs de rodalies.
Laporta i 16 dels seus directius, la majoria d’ells amb moltes menys responsabilitats de gestió que els directius que van dimitir l’any 2005 amb Rosell al capdavant o els que van dimitir el 2008 després de la fallida moció de censura, segueixen patint i vivint, gairebé sis anys després de la victòria neonunyista, amb l’ai al cor pel risc d’haver de respondre a indemnitzacions milionàries cas d’una sentència desfavorable de la demanda d’acció de responsabilitat.
Una amenaça que semblava haver-se esvaït definitivament amb la sentència absolutòria d’octubre de 2014, però que no ha estat així perquè la junta de Josep Maria Bartomeu, deixant passar un cop més l’oportunitat d’enterrar definitivament un dels episodis més vergonyosos de la historia del Club, li va faltar temps per interposar recurs davant l’Audiència Provincial.
Argumenta Josep Maria Bartomeu que el recurs només obeeix a la necessitat de crear jurisprudència sobre determinats aspectes de la gestió del club que solen tenir interpretacions contradictòries. Curiosament, aquest criteri de crear jurisprudència ha estat obviat en el cas Neymar i, en lloc d’anar a judici, defensar la innocència del Club i que la justícia determini i/o creï jurisprudència si és el cas, ha optat per erigir-se en jutge i part -com un tribunal constitucional de la vida- i encolomar-li dos delictes i una greu sanció econòmica al Barça a canvi de exonerar de responsabilitat i de qualsevol tipus de sanció a l’expresident Rosell i a ell mateix com a President. Ni Juan Palomo, hoyguen!
Recordin que quan el trilerus de la Junta Directiva de Josep Maria Bartomeu, que no diuen la veritat ni al metge, van començar a filtrar el pacte amb la fiscalia i l’advocacia de l’estat, van donar a entendre que la decisió es prendria en assemblea extraordinària a celebrar a primers de juliol. Després van continuar amb la cerimònia de la confusió tot filtrant dades falses sobre els suposats imports que hauria d’avalar el Barça cas d’anar a judici, o que si la decisió la prendria exclusivament la junta per unanimitat, com diuen que fan sempre.
Ni assemblea extraordinària ni unanimitat. La decisió era presa per votació en el sí de la Junta Directiva, amb l’absència de dos directius, el vot en contra d’altres dos, l’abstenció de dos més i la no participació del president Bartomeu. Amb catorze vots favorables s’aprovava la proposta de pacte amb la fiscalia. De com va transcórrer la Junta no en sabem absolutament res. Ni s’ha fet pública, ni s’ha permès accedir-hi tal com assenyalen els estatuts ni tampoc ha estat lliurada a Manifest Blaugrana quan l’han demanat formalment.
Si la iniciativa de Laporta no ho impedeix, l’acord de la Junta Directiva de firmar el pacte amb la fiscalia implica acceptar un fet consumat i irreversible sense cap possibilitat de poder-ho consultar a tots els socis via referèndum o la impossibilitat de que ho pugui decidir una assemblea extraordinària. L’única opció que li queda al soci és aprovar, o no, la proposta del president Bartomeu de sotmetre el global de la seva gestió a l’assemblea general ordinària de compromissaris. La hipotètica derrota de la directiva provocaria la seva dimissió i la convocatòria d’eleccions anticipades, però en cap cas serviria per revocar l’acord amb la fiscalia que ja estaria dat, beneit i consumat. Passi el que passi a l’assemblea, Rosell i Bartomeu quedarien totalment exonerats i el Barça inevitablement condemnat.
Benvinguda sigui la iniciativa de Jan Laporta que hauria de servir per preservar la dignitat i el bon nom del Barça i posar al seu lloc a dos ex presidents que, no només s’han comportat de manera irresponsable, negligent i poc professional, sinó que a sobre pretenen encolomar-li al Club tot el perjudici creat sense encomanar-se als seus socis, que són els veritables propietaris del Barça.
No cal ser cap expert jurista per entendre que el Barça no és ni pot ser cap delinqüent. Els que han delinquit, suposant que hagin delinquit, sigui per ineptitud o sigui de mala fe, no són altres que l’expresident Rosell i el president actual Bartomeu. En el pitjor dels casos, el Barça podria ser sancionat en una quantitat superior a la contemplada en el pacte, però dubto molt que en cap cas pogués ser condemnat per un delicte. El bon nom del Barça quedaria preservat.
Que no us embauquin!
Si algú vol refrescar algunes dades de la història recent del Barça que poden ajudar a entendre millor tot aquest afer, pot rellegir l’storify titulat avalsgate que ja va ser ferrissejat en el seu dia.
