amb Lucho d’entrenador, és una evidència que els valors emergents de la Masia han de demostrar fora del club que serveixen per jugar al primer equip, rollo Denis. És el que hi ha si acceptem el tarannà i la manera de fer de Luis Enrique. I el Club li ha comprat la idea i s’ha abonat a aquesta filosofia curtplacista sense manies ni escarafalls, ans al contrari. Els facilita el negoci.
en aquest sentit, Luis Enrique i les gestors culés son un matrimoni més que avingut. Confluència d’interessos a costa de la Masia i la política formativa del Club (ai, què lluny i hipócrita queda aquella pancarta de paripé indignat de La Masia no es toca) on es fonen amb equilibri harmònic la gana i les ganes de menjar.
sols toca resar perquè les sortides de Samper i Munir ens portin a una resolución final més prospera a la de Denis que no a la de Halilovic. Ja que ningú creu amb ells ara, mereixen que a curt termini, ja sigui per mèrits contraguts o per canvi sobrevingut en el model de Club amb nova gent al front, creguin en ells.