Bon dia!
Aprofitant la relativa calma que avui es respira al Yoya… us deixo un off-topic pseudo gastronòmic.
Ja he comentat alguna vegada la sorpresa que ens vam emportar quan fa anys, tornant de Madrid, vam parar al Mesón de Cándido de Segovia per dinar un bon cochinillo i ens van presentar una carta íntegrament en català. Alguns segurament ho recordareu. Fins i tot potser ho hauré explicat més d’una vegada.
En preguntar per les cartes, ens van explicar que el fill de l’amo estava casat amb una catalana (de Reus) i que tenien instruccions de presentar la carta en català sempre que detectessin clients catalans. De fet, mentre esperàvem que ens assignessin taula tot parlant en català entre nosaltres, ens va estranyar que li preguntessin discretament a la meva dona, que és rossa i té els ulls clars, de quin país era. Un cop a la taula i obrir les cartes, vam entendre el perquè de la pregunta.
També tenien un tríptic en català que ens vam emportar de record. He buscat mil vegades aquest tríptic, però mai he pogut trobar-lo. Creia que l’havia perdut en alguna mudança, però ahir, tot fent neteja de papers, vaig trobar el famós tríptic dins d’una carpeta. Tríptic amb la factura del dinar inclosa: 9.052 pessetes, iva inclòs, del dia 11 d’abril de 1995 (en @PlagiO encara havia de néixer).
He fet fotos del tríptic de marres i de la factura. Procedeixo a penjar-les per si algun yoyer escèptic i/o incrèdul ho vol verificar.
True batallita story i… disculpin un altre cop.
