No sé vosaltres, però jo cada cop que juga el Barça estic gairebé més pendent dels nous fitxatges que no pas del partit en sí. No puc evitar observar-los detingudament per veure si realment poden ser útils al Barça. A Wembley vaig procurar centrar-me en Lenglet i Arthur. Feina doble, però ara em limitaré a comentar només sobre el francès Lenglet. De l’Artur, del qual no em pensava que jugués d’inici, no sé si algú ho ha comentat ni tampoc he llegit res al respecte, però tinc la ferma convicció que l’alineació del brasiler va ser una exigència/imposició de Leo Messi al titafreda de l’Ernest Greenvalley. Un ambiciós Messi disposat al que calgui per aconseguir una nova Champions.
Del francés Lenglet -no sé si hi ha estadístiques de la seda trajectòria anterior- però li he observat un detall pronosticador de que tenim central per uns quants anys. El veig més fiable que l’Umtiti post lesió i també veig als Esade Boys aprofitant la seva consolidació per poder acceptar alguna oferta mínimament raonable per prescindir de l’Umtiti a major gloria de l’Ebitda i del compte de resultats. Ah… el detall que comentava… el central Lenglet NO fa passades d’hospital. Ni horitzontals ni perpendiculars ni en diagonal. I les passades perpendiculars són precises i superen sovint la línia de pressió.
I que són les passades d’hospital us preguntareu? He googlegat del dret i del revés i no he trobat cap referència al pases d’hospital, però recordo com si fos ahir, de quan la primera època de Van Gaal i jo anava regularment al Camp Nou, haver sentir una descomunal bronca de don Louis al bon jan del chapi Ferrer després d’una passada horitzontal a Nadal o Abelardo. Es va sentir nítidament, doncs el meu seient era a la fila 19 de la primera graderia just darrera la banqueta de l’holandès. A la roda de premsa li van preguntar per la bronca i Van Gaal va explicar que tenia rigorosament prohibit fer passades en defensa de manera fluixa, tova, sense potència i la pilota rodolant lentament. Que la pilota havia d’anar sempre amb potència, amb força, rasa, ràpida i directa. No recordo exactament els qualificatius ni tampoc recordo altres detalls, però em va quedar molt clar que aquests pases fets sense tensió i des de la indolència, els anomenava pases d’hospital. Un tipus de passada que prodiga sovint en Gerard Piqué, com ahir mateix quan va retrocedir una pilota al porter MATS que no va acabar als peus del davanter anglès de miracle. Un clar i paradigmàtic exemple de passada d’hospital.
Afegir només que allà on molts parlen de 4-3-3 o 4-4-2 o 4-2-3-1 jo hi veig un clar 4-5-1, però no em feu cas que jo no en tinc ni idea.