Doncs a mi no m’ha afectat gaire, l’eliminació. Deu ser que em vaig fent gran (n’hi ha que en diuen saviesa, jo més aviat penso que és insensibilització).
Suposo que la directiva aguantarà el Valverde un any més. Suposo. No en tinc ni idea.
Tampoc no sé qui portaran quan ell marxi, sigui enguany o al 2020. Ja veurem.
Tema jugadors:
Messi (number one, i sobretot després del comentari de Stoichkov sobre els retrets): la jugada del tercer gol comença amb una de les seves pèrdues de pilota mirant de girar-se per encarar el defensa al centre del camp. El defensa se li avança i li pispa la cartera. Aquest tipus de pèrdua m’irrita enormement perquè s’han convertit en habituals. Ha de canviar la seva manera de jugar, ja no pot fer slàloms inacabables, hi ha defenses que per físic i anticipació se li fan insuperables. Sorry, però algú ho havia de dir.
Busquets (tot i que ahir em va agradar): o renuncia a la selecció o fora. I, per raó d’edat, en necessitem un substitut faci què faci.
Rakitic: vendre
Coutinho: vendre a pèrdua i penjar qui el va fitxar
Suarez: destino Larson o vendre
Vidal: té sentit amb el Valverde. Amb un altre entrenador, no sé, no sé…
Dembelé: té un any de marge.
No sé, la qüestió és que la merda de futbol que fem és cosa de l’entrenador, la derrota a Liverpool pot ser un combi entrenador-jugadors; però el quart gol és totalment responsabilitat dels jugadors. La puta. No sé per on començar.