Categories
Eleccions 2015 Entrevista

“Les decisions sobre fitxatges seran col·legiades”: entrevista a Agustí Benedito

El cinema Capsa (o més aviat C.A.P.S.A.) va ser un dels cinemes clàssics de Barcelona, especialment per ser un dels pocs que oferia pel·lícules en versió original subtitulada. Va tancar abans de final de segle, anticipant la crisi que acabaria amb un gran nombre de cinemes i convertint els supervivents en multisales.

I és a una part d’aquest espai, no al carrer Pau Claris on tenia oficialment seu el cinema, sinó al carrer Aragó 283, on Agustí Benedito té la seva seu de campanya, i on ens rep per a una entrevista exclusiva per a Diario Yoya.

– Finalment seran 4 candidatures (Bartomeu, Laporta, Freixa i la seva) les que optaran a la Presidència del Barça a partir del 18 de Juliol. Per què la candidatura de Benedito i no una altra? Què pot aportar al Club?

– Nosaltres tenim un model de Barça molt, molt definit, a cop de fer de molts anys. Més enllà del contingut, que és evident que tenim diferències substancials, per exemple, pel que fa a l’Espai Barça, que això sí que ens diferencia de tots.

Jo crec que al final hi ha un element, jo que sóc un defensor acèrrim del pluralisme, de la discrepància… escolta jo vaig promoure una moció de censura l’any 98 eh, crec que això, aquests últims anys se n’ha anat de mare. I a mi em sembla que aquesta guerra entre cometes que porten aquests dos, Laporta i Rosell/Bartomeu, el Barça hauria de superar-ho. Ho dic de veritat, els conec a tots, tots som del mateix any més o menys, tant com si guanyés Bartomeu com si guanyés Laporta… i per tant jo intento fer aquesta altra proposta, agafant el bo de cadascú i intentar evitar això. Que és que estem prenent mal!, i en prendrem més en aquests 6 anys tan importants… que ho són! No fora bo, que guanyés un o que guanyés l’altre.

– Relacionat amb això, parlant del Laporta i del Sandro, a nivell més històric, podem trobar dues distincions, la que s’acosta a Cruyff i la de Núñez, derivant en Laporta i Rosell. Vostè es presenta allunyat dels bàndols, no creu que caldria definir-se?

– El que proposo precisament és superar-ho. Jo vaig ser la segona candidatura més votada, per moltes persones podria haver estat el “cap de l’oposició” o un dels referents pel fet aquest d’haver estat segon. Vaig dir que no faria oposició, i he estat 5 anys, a desgrat val a dir-ho, de molta gent, que no n’he fet d’oposició, per tant el que hem de fer és superar-ho. Ens fa mal. Torno a dir-te, la discrepància és bona, si no passa res, jo me n’alegro, però això és una guerra personal, ja no és un tema d’ideologies, ja no és un tema de club, és un tema personal. Una cosa és que hi hagi models de club, i una altra cosa és que hi hagi unes ganes de fer-se mal personalment i crec que això no és bo.

– És públic i notori que ha treballat molt des de les eleccions del 2010 per ser President del Barça. Podria detallar la feina que ha fet en aquest sentit? Per exemple amb les penyes….

– Es que la gent, jo crec, que no ha entès el que he fet aquests cinc anys. Cinc anys abans d’unes eleccions, quatre anys abans… jo he fet més de 500 trobades, i això no es pot fer de cap manera en clau electoral, tu unes eleccions pots començar 6 mesos abans…

Jo què m’he trobat? Jo he tingut l’interès de presidir el Barça, m’hi vaig comprometre fa 6 anys, intento presidir aquest club, intento estar en contacte amb la gent del Barça. Jo no vaig a buscar vots, jo no he anat aquests 5 anys a convèncer gent per a què em votin. Jo he anat a tenir el privilegi de conèixer a molta gent, i a través d’aquesta gent conèixer el meu país, i anar de poble en poble, i tenir una experiència, i com que els meus 4 fills són molt grans, m’ho permet fer. En lloc d’anar-me’n els caps de setmana a no se on…, per mi ha estat un privilegi donar voltes pel meu país. Es que diuen, ”has fet molta feina”. No he fet molta feina, he disfrutat com un nen!!.

A mi el Barça m’ha donat l’oportunitat de conèixer gent molt diversa, i per tant no es feina, tots vivim la nostra relació amb els nostres entorns de la manera que volem. Hi ha gent que més s’estima quedar-se a casa el cap de setmana, jo més m’estimo estar parlant amb persones. Ara les últimes setmanes, mesos ja és diferent, ja estàs en campanya, però tots aquests anys, no he fet feina, he tingut el goig i l’oportunitat a través del Barça de conèixer molta gent.

– En què creu que ha millorat com a aspirant a la presidència del Barça? Que creu que pot aportar de nou?

– Precisament això que t’he explicava. El fet d’haver parlat amb tanta gent – m’he vist amb més de set mil barcelonistes, he fet més de 50.000 mil quilòmetres, he fet més de 500 trobades – fa que tingui un coneixement bastant intens i extens del que pensa el barcelonisme. D’haver estat no per enquestes, si no d’haver estat en reunions reduïdes passant molt de temps, i jo crec que tinc un coneixement del barcelonisme bastant més profund del que tenia fa 5 anys. Això sí que ho tinc.

– Ha comentat el seu interès per fitxar a Verratti. Si vostè guanyés les eleccions, qui tindria poder de decisió en els fitxatges, i com seria l’estructura organitzativa per la secretaria tècnica? Donarà el nom del secretari tècnic abans de les eleccions?

– Nosaltres la setmana que ve finalment, -hem anat en cada roda de premsa presentant cada un dels 10 eixos de les nostres 100 propostes-, farem l’esportiva i allà definirem com és la nostra estructura per a la secretaria tècnica. El que puc dir-te, és que no és la d’un secretari tècnic a l’ús, és una secretaria tècnica col·legiada i és aquesta, la que a mi m’aconsella i em diu i em proposa, que Verratti hagi de ser la primera opció. Són ells. I és per això que ja anuncio, que la nostra primera opció, si guanyem les eleccions, serà intentar la incorporació de Verratti.

– Per tant, si que ens pot anticipar que no hi haurà una única persona que tindrà l’última paraula…

– Correcte. Serà una secretaria tècnica col·legiada.

– L’estil que sembla agradar a l’afició blaugrana és el joc de possessió i toc, que es va iniciar amb Cruyff. El seu model va en aquesta línia?

– Necessàriament. Jo crec que ja no només defineix el nostre model de joc sinó que gairebé ens comença a definir com a model de club. I això ho enllaço amb la Pedrera, ho enllaço amb altres conceptes… i aquesta manera d’entendre el joc, comença a ser ja, després de tants anys, una part de definir-nos com a institució, ja transcendeix fins i tot del tema esportiu. Em sembla que és la línia marcada claríssima i aquí no hi ha una altra opció, sembla que tots hi estem obligats, o com a mínim nosaltres segur.

– La Masia és un pilar molt important al club des de ja fa dècades. Vostè ha comentat que ens defineix com a club: què té pensat per a potenciar-la? Alguna proposta concreta?

– Primer constatar el deteriorament, del que entenem com a Masia, ha sofert en aquest darrer mandat. Em sembla que això és una evidència, no només pels resultats esportius, que a vegades poden ser diferents, però em sembla que per temes de metodologia, de tecnificació, d’organització, d’entrenadors, de rotació excessiva… sembla que és evident que la Masia ha anat deteriorant-se, i ho hem de recuperar perquè és un fet. També, no només per un tema de la capacitat de proveir talent al primer equip, sinó com un eix definidor del propi club. Per tant és urgent fer-ho, tenim propostes nosaltres, tenim alguna idea que explicarem la setmana que ve, però ja et dic que ho centrarem en aquest intent de recuperació del paper de la Masia.

– La situació política a Catalunya està en un moment històric. Creu que el Barça ha d’acompanyar a Catalunya en el Procés? Si arriba a la presidència, com es posicionaria el club, fins i tot abans de les eleccions que es celebraran aquest setembre?

– Jo sóc independentista català des que tinc ús de raó, però intento presidir el Barça. No intento presidir el Parlament, ni el Govern de Catalunya. El procés que viu el país, que per molts, o que per alguns, pot ser d’una transcendència històrica s’ha de, segur, gestionar a través de les vies polítiques. El Barça no pot convertir-se en un actor polític. No pot ser. El Barça ha de defensar la catalanitat, perquè ha de ser possible defensar la catalanitat sense que et diguin que fas política. Només faltaria.

Per tant hem de defensar la catalanitat del club, que ens defineix com a club, la nostra catalanitat, hem d’estar segur al cantó i en la defensa del Dret a Decidir del poble de Catalunya, perquè això és la defensa no pas d’un dret polític sinó d’un dret constitucional, d’un dret que tenen totes les nacions del món i per tant, el Barça aquí no pot tenir ambigüitat. Al costat del Dret a Decidir, ara, l’activació política en el moment que vivim, això correspon als partits polítics. Les vies estan marcades i el Barça ha de quedar al marge d’aquesta discussió política, el Barça acompanyarà al poble de Catalunya, això sí, expressat a través de les vies polítiques cap on vagi el país, però el Barça no pot ser un actor polític.

– Però el Barça és un símbol i una marca molt important del país, precisament.

– Sí…

– Molta gent podria dir, que precisament per això, hauria de definir-se sense ambigüitats, abans fins i tot de què es votés.

Bueno, però has de pensar que jo intento presidir un club, on hi ha milers d’independentistes i milers que no ho són.

– Però no creu llavors que prenent aquesta decisió, potser, per tenir en compte la gent que no és independentista, la gent que sí que ho és, pugui pensar que “nosaltres voldríem que el Barça es posicionés clarament en aquest sentit”…

– Em sembla molt bé. Els independentistes que siguin del Barça expressaran la seva opinió política, els polítics prendran la decisió i Catalunya esdevindrà independent, i en aquesta Catalunya independent hi serà el Barça.

– Si guanyen…

– Clar, però és que políticament, a no ser que tinguem un Club només d’independentistes, que aleshores la Presidència del Barça els podrà representar, n’hi ha desenes de milers de culers catalans que no són independentistes.

– També hi ha alguns culers, catalans i no catalans, que sense ser independentistes no els hi molesta el posicionament independentista.

– Segur que n’hi han, però és que en qualsevol cas, no pots tenir unanimitats, però és molt la gent del Barça, primer que no és independentista, i després, hi ha un tant per cent més gran del que la gent es pensa, d’independentistes però que no volen que el Barça es posicioni. Cuidadu, i jo intento representar a tothom. La política no es fa des del Barça, la política es fa des de les vies polítiques. El Barça no és un actor polític. Es que ens acabarem carregant el Barça. No ho és… en el meu parer eh, òbviament.

– Ha comentat que es tornarà a obrir l’alta a nous socis, amb l’únic requisit de la presència física en la inscripció. Hi haurà, campanyes, descomptes… a l’estil del Gran Repte?

– Intentem fer l’anunci, en campanya, resums importants, els que defineixen gairebé un model. No anem al detall, diguem-ne, de la concreció de campanyes. Em sembla que és un element que defineix molt el model que busquem i que es contrasta amb d’altres. Un model que obre la porta a tothom que vulgui ser-ho, amb l’únic requisit, això sí, presencial, que abans no hi era. Més enllà d’aquest detall, hem fet algunes propostes pels socis. També exigim que per entrar en un sorteig d’entrades, que hi hagi un any d’antiguitat. Hem fet algunes coses, però em sembla, que aquesta de si obrim o no obrim el club, és definidor del model que portem al cap.

– Vostè ha manifestat en repetides ocasions la seva contrarietat amb el patrocini de Qatar.

– Sí.

– I ha confirmat també, que espera presentar un bon acord pel patrocini properament. Podria donar-nos alguna dada més, algun rang de quantitat econòmica anual…

– Estem intentant acabar de lligar-ho, estem polint unes últimes coses. Hem pensat en vàries companyies, estem parlant… de fet n’hi ha moltes de companyies, i amb algunes d’elles hem avançat, no tant com per fer un acord, que no faré de cap manera com a candidat, perquè això és fer-li un mal favor al Barça. Jo mateix sé, que jo com a President, tinc una força negociadora, superior a la com a candidat, per tant no firmaré un acord que és millorable en el cas de ser President.

Però amb algunes companyies hem avançat molt lluny, i per tant, sí que potser presentarem algunes d’aquestes empreses que mostren interès, i que en qualsevol cas, sí que superen, i de molt, aquesta proposta última, que sembla que tingui aquesta Junta amb els seus amics de Qatar.

– Què li sembla que en aquesta campanya, el senyor Bartomeu no vulgui participar en debats, i que només hagi confirmat la seva participació en el de TV3? I parlant d’això, del debat de TV3, té alguna preferència per qui pugui moderar el debat tenint en compte l’experiència del 2010*?

[*nota: poc abans de l’entrevista s’havia decidit ja que seria Bernat Soler, però no ens vam assabentar a temps]

– La no predisposició en els debats, la utilització del cens electoral, la pressió sobre la secretaria i la Comissió Gestora del club, i tantes decisions com s’han pres, denoten en Bartomeu, una falta de respecte, una falta de lleialtat amb la resta de socis, i una falta de respecte al que són les normes bàsiques en un procés electoral. Em sembla que és molt evident.

Pel que fa a preferència, no serà Canut, serà Bernat Soler, i això està decidit, i per tant hi ha poca cosa a dir-hi.

– Hi ha aquestes dues opcions, però realment…

– Serà el Bernat Soler, i per cert saps que no el fan l’últim dia? Han aconseguit fer-lo dos dies abans, enlloc del dijous, serà el dimarts, conjuntament amb Catalunya Ràdio.

– Probablement serà diferent del que va ser el 2010.

– Depèn de com, pitjor.

– Diferent ho serà. Tenint en compte que amb el senyor Canut..

– No estaven contents amb Canut. No en tenien prou. Han decidit que sigui el Bernat.

– Entenc. Hem comentat alguna cosa sobre la campanya de Bartomeu. A nivell més genèric, que li està semblant la campanya?

– De tots?

– Sí…

– Una campanya que ara comença, que amb la no assistència de Bartomeu als debats, et condiciona una mica. Crec que al final, si Seguiment no passa [l’entrevista es va realitzar un dia abans que així es confirmés], crec que som quatre candidats, amb prou força, amb prou fluïdesa -també vam ser quatre el 2010-, i serà una campanya interessant, amb tots quatre amb unes idees bastant fetes de model de club. Sembla que sí. Prou diferents crec, i per tant és una llàstima que no hi hagi més debats de tots quatre. En farem alguns tots tres, i bueno, una campanya que el Bartomeu voldria que no fos tal, però serà interessant.

– Ahir vam conèixer l’oficialització de la incorporació d’Arda Turan, per 34 milions més 7 variables…

– Sí, 41, perquè els variables són molt poc exigents.

– Vostè ha manifestat que no comptava amb aquest jugador, que treballava amb altres noms. Sap que el Barça té un dret de venda, perdent un 10% de l’operació fins al 20 de Juliol. Si és President, vendrà de nou el jugador a l’Atlético de Madrid?

– Has de pensar que és una cosa tan absurda, que el dia 18 de Juliol espero guanyar aquestes eleccions, el dia 19 descansaré, i el dia 20, abans de ser President encara, (perquè es tarda 10 dies), ja hauré de prendre la decisió, sent President electe, però no President formal, perquè han donat només 48 hores per prendre una decisió, que tot plegat és una…

Què farem? El dia 18, el dia 19 o el dia 20 parlarem amb l’Atlético de Madrid i els hi farem entendre que no es pot prendre una decisió com aquesta en qüestió d’hores. Que aquí hi ha una nova presidència, que tenim una relació per davant de sis anys, i els hi farem entendre que l’acord que havien fet era el que era, però el que aquí hem de guanyar és temps, perquè un President que ni tan sols és President formal no pot prendre una decisió com aquesta.

– Per tant, vostè opina que la Comissió Gestora s’ha extralimitat en les seves funcions…

Han cedit a les pressions del candidat Bartomeu, no s’hi han pogut resistir. S’han extralimitat segur, has de pensar que prenen decisions que impactaran a l’exercici del nou President del Barça, que avalarà, aquest sí, personalment contra el seu patrimoni, la gestió. Ells s’han vist amb la llibertat d’impactar contra aquesta, sense arriscar un duro, sense avalar, però es veuen amb la llibertat, això sí, de condicionar el patrimoni d’un altre. Em sembla una cosa gravíssima, mai vista en els processos electorals del Barça en els últims anys.

– Sobre la Grada d’Animació al Camp Nou, vostè ha comentat de fer una grada d’animació sense violència. Sabrà que l’Octubre de 2012 els Mossos d’Esquadra van desaconsellar oficialment la creació, precisament perquè no poden garantir que entrin violents…

– Jo he fet la proposta avui, l’he llançada, planera, claríssima, serà una grada d’animació al gol sud, ocupada única i exclusivament per abonats de Can Barça.

– Però hi haurà alguna comprovació amb els Mossos, d’antecedents…?

– Evidentment, per això és un abonat, ja hi és. Aquest ja està venint, és abonat. És el seu abonament, allà només hi podrà anar si és abonat. Si hi hagués una privació dels mossos que aconsellessin que un home té antecedents, que no pot entrar, evidentment no li canviaríem l’abonament.

– El que està clar és que en els últims mesos, no ja al Barça sinó en el futbol en general, s’ha parlat molt d’aquesta qüestió, ens ha impactat per la mort prop del Calderón… més enllà dels aspectes positius que hi pugui haver, no creu que els aspectes negatius els superen amb escreix?

– És que no en veig cap. Quins són els negatius?

– La possibilitat que hi hagi violència.

– No li veig. Com?

– Precisament, vostè sabrà que ha hagut gent amb antecedents violents que ha estat en grades d’aquest estil…

– Al Camp Nou? No entraran, si no és abonat no pot entrar.

– Vostè creu que no hi haurà aspectes negatius en el sentit que hi haurà una comprovació exhaustiva?

– Torno a dir, per ser membre de la grada d’animació has de ser abonat, has de ser-ho ja. Per tant, hauràs de comprovar que l’abonat és el que és. Si no tens la condició no seràs abonat, no seràs membre i no podràs entrar.

– El que hi haurà segur és una recol·locació d’abonat.

– Segur, és el que he explicat a la roda de premsa. A no ser que siguin centenars o un miler, i el Barça haurà de fer que els que no vulguin ser-ho, marxin a altres ubicacions, i si per complimentar aquest objectiu que considero transcendent pel Barça, perquè així ho considero, funcioni, i el Barça ha de subvencionar a algun preu d’algun event per aconseguir la grada, ho farem.

– Llavors hi ha aquest petit aspecte negatiu, pot haver-hi alguna persona que no estigui disposada a marxar de la seva localitat.

– Pot ser, pot ser, el que passa ja et dic, molta gent potser està disposada a millorar la ubicació però no vol pagar més. Això li resoldrem.

– Però es resoldrà individualment cada cas…

– Sí, evidentment. I les entrades que es venen, cadires buides per entrada, estaran ocupades per abonats.

– En el seu programa comenta que recuperaran el control del 100% del merchandising del club. La pregunta seria, com afecta això als comptes anuals, i relacionat amb això, crec que vostè ha comentat alguna vegada de baixar despeses. L’enfocament econòmic del club no creu que pot sortir perjudicat? No creu que és millor que hi hagi més ingressos que no potser reduir tot?

– Jo no he parlat de reduir els ingressos, jo he dit reduir les despeses. És possible augmentar ingressos i reduir despeses. Jo aquest perfil que cada vegada que ingressem més gastem més i més no l’entenc. La partida dels “altres gastos” d’explotació que Laporta es queixava que Gaspart li va deixar en 40, ell va deixar en 70 milions i que aquests l’han deixat en 120, és una partida molt interessant a reduir. Hem vist despeses constants absolutament estalviables.

– El que no hi hauria és una línia de que el club fos menys ambiciós. El club si ho compares amb una empresa, que no ho és ben bé…

– Ah no, no. Jo parlo de despeses absolutament estalviables, no de despeses que ens evitin el creixement. No home, no. Són despeses de quantitat de càrrecs sense sentit, de projectes, despeses d’explotació… despeses que tots entendrem, de representació, d’explotació. Totes les despeses que estan encaminades a generar més increment d’ingressos aquestes no les pots reduir, perquè sinó limites el teu ingrés. Són les altres.

– Per això, que si es comparés el Barça amb una empresa, que no ho és ben bé, tindríem clar que estaríem més gestionant una multinacional que no una botiga de barri…

Bueno, el Barça té 360 empleats i ingressa 600 milions d’euros. Depèn del que entenguis per multinacional.

– Com a nombre d’empleats no, però com a presència global que té?

– Això és un altra cosa, el fet de l’activitat són molts cèntims, es veritat que amb molt poques partides. Però si parlem de club mundial, nosaltres tenim 300 milions de seguidors al món. Però com a empresa empresa, som 360 empleats. No som 36.000 empleats. Sí que té la vesant però és molt important dir una cosa, no només es pot gestionar com una empresa, només la vessant empresarial.

– No clar, malament si es gestiona només com a empresa…

– Com a empresa el Barça és una petita / mitjana empresa.

– La secció de basquet sembla que ha tocat fons aquesta temporada. Quins són els plans, i per les seccions en general? Segons comenta al programa, també hi ha idea de recuperar seccions no professionals. Quines serien? Té algunes en concret?

– De fet ho dic, el beisbol. Després de 80 anys al club i per un estalvi incomprensible de 150.000 euros van prescindir-ne. La recuperarem i m’hi vaig comprometre. Les seccions professionals tindran jugadors que ens permetran lluitar per pressupost amb els màxims rivals. Per pressupost seran l’equivalent als màxims rivals. Posarem el president de secció, farem un director general o gerent de cada secció i al beisbol a més hi haurà secretari tècnic. Les seccions són molt importants pel Barça i ens defineixen com club únic al món.

– Té prevista acció de responsabilitat contra l’anterior junta pel cas Neymar?

– El que tinc segur i ho he dit al programa, que la primera reunió d’assemblea de compromissaris sotmetre a votació el desistiment de l’acció de responsabilitat que mai s’hauria d’haver interposat. Sempre públicament m’he manifestat. No sóc partidari, malgrat la llei ho habilita, de reclamar a uns directius contra el seu patrimoni una mala gestió de l’entitat. Si incomplim el codi penal, ja és diferent. Sense que hagi una sentència que confirmi el delicte, doncs com altres institucions, polítics, ajuntaments, Generalitat, els CEO de les grans companyies, hem d’arriscar i hem d’assegurar a qui votem perquè es pot fer una mala gestió, però pretendre que algú pagui amb el seu patrimoni, d’altra banda impossible, és contraproduent. Amb aquesta cautela acabes forçant a qui gestiona a protegir el seu propi patrimoni per prendre la decisió, per tant, encara és pitjor.

– Ha comentat que els mandats haurien de tornar a ser una altra vegada de 4 anys i que buscaran altres fórmules perquè els directius no hagin d’avalar el 15% del pressupost del club. Ens pot detallar quelcom més sobre el tema?

– Això és molt difícil, això et denota que la cosa és totalment contrària a l’interès del club i a l’essència del club de la condició d’avalar. Això és contrari, torno a dir, a un club que és propietat de tanta gent, que és de tots, a més a més és contraproduent, per les conseqüències que es deriven del fet que una Junta pugui avalar, fent que acabi sent prioritari per ells la defensa del seu aval i no pas l’interès del Barça.

I les fórmules, si no es pot modificar la llei, que seria l’òptim, la Llei del Deporte del 90 al Congrés dels Diputats…, tot avança moltíssim, el món financer internacional avança moltíssim, hi han productes realment molt elaborats, molt complicats i més que ho seran aquests anys que venen… A mi sí que m’agradaria facilitar que qualsevol soci del Barça es pogués presentar. Ja es prou complicat fer una campanya, que has de tenir temps i calers, però com a mínim que no hi hagués aquest requisit tant, tant gros… . Això fa que sigui un número petitíssim de persones que es puguin presentar. No té cap sentit.

– I el que li comentava dels mandats de 4 anys, seria en la línia de donar més poder al soci?

– Hi ha gent que no estarà d’acord. Jo crec que dos exercicis, possibilitat de fer 8 anys, és temps suficient per fer que una persona desenvolupi el seu projecte, la possibilitat de fer-ho. Per tant 12 em semblen massa, la llei permet perfectament, ja ho permetia quan ells van modificar els estatus i els van fer així, els podien haver fet de quatre.

Per tant, nosaltres en el nostre primer mandat, modificarem els estatuts per a què els mandats siguin de quatre anys.

– Les noves tecnologies, ha comentat que les integraran per a que els socis i aficionats gaudeixin del Barça en tots els àmbits. Té previst incorporar la votació electrònica com altres candidats, per fer tràmits online, possibles referèndums…?

– Referèndums, convocatòries… sí. Jo l’elecció de la Presidència, tot i que estic escoltant amb molt d’interès, no només la proposta del Majó sinó d’altres empreses que ho fan….jo tinc una petita… potser és per l’edat que tinc… Vull estar segur, molt segur, primer que qui exerceix el vot és qui és, i segon que quedi blindat el sentit del vot, perquè ja parlant en el terreny de les noves tecnologies on tot queda registrat, i en l’evolució que tenen aquestes tecnologies, que evolucionen a velocitat extraordinària, jo sóc d’aquells que penso, potser erròniament, que sempre queda registrat tot. I que quedi mai la possibilitat de registrar-se qui ha votat què, em fa una mica de por. Haurien de blindar-ho al 100% del 100% i que cap altra tecnologia del futur no pugui impactar i descobrir quin és el sentit del vot. Com no n’estic del tot segur, proposo el vot per correu tradicional, que escolta, ja el fem servir en la política, i espero que arribi el dia que això sigui al 100% segur.

– Té notícies de si el senyor Faus pensa presentar la querella contra vostè?

– No. El que tinc la certesa és que no l’ha presentat, i ja fa nou mesos. Això segur. Si tinc notícies si la pensa presentar? Això ja ho va dir ell fa nou mesos. Ja he dit alguna vegada que altra vegada que estic segur que al senyor Faus no li convé presentar aquesta querella.

– I ja per acabar, és optimista en quant a guanyar? I relacionat amb això, si no pactarà amb ningú.

– Si sóc optimista? Sí, perquè jo vaig competir l’any 2010, i m’enfrontava amb un candidat que em treia 60 punts d’avantatge abans de començar. En aquests moments competeixo amb una persona que em treu un 15% d’avantatge, i per tant, ja et queda tota una campanya. He vist en les signatures, que han afeblit moltíssim a Bartomeu respecte a la sortida de Rosell, i jo crec que el soci del Barça al final -en un dia de poca votació malauradament-, crec que és en les últimes setmanes, en els últims dies, potser en les últimes hores és on el soci del Barça decideix el seu vot. Va passar en l’any 2003, i jo crec, penso que pot tornar a passar en aquestes eleccions.

– I a la pregunta de si no pactarà amb ningú?

– Perdona… Segur que no pactaré amb ningú. Estem defensant models diferents, i el que intento és superar les divisions. Si jo fes un pacte amb alguna de les dues bandes, no aconseguiria l’objectiu principal.