Per una altra cosa segur que no, però per la seva contribució al disseny, creació i materialització del més gran repertori de peregrines clàusules mai vistes al món del futbol, segur que tindran un racó reservat a la història de la gestió futbolística. D’administrar herències, els neonunyistes ja han demostrat abastament que no en tenen ni idea com és ben propi, d’altra banda, de la majoria de fills de papà que s’ho han trobat tot fet a la vida. De la seva nefasta i millorable gestió ja en parlarem un altra dia. Avui dedicarem el post a fer una lleugera aproximació a l’apassionant món de l’enginyeria financera en general i a la al·lucinant imaginació plasmada -pel Sandrusku abans i per en Bartu ara- a les clàusules contractuals en particular.
Clàusula “Acordió”.
Aplicable a la clàusula inclosa a la darrera renovació de Thiago Alcántara. Acordió per l’estira i arronsa de la clàusula. Mai se’ns va explicar que la clàusula baixaria de 90 a 18 o pujaria de 18 a 90 cas que Thiago jugués un determinats número de partits. Malgrat encolomar-li el marro als Zubi-Tito-Roura, el cert és que la Junta de Sandro Rosell no va fer res per impedir la seva activació. No cal dir que la clàusula acabaria sent decisiva per salvar el compte de resultats de la temporada.
El error burocrático que se ha cometido es de los que hacen época y Rosell ha querido arreglarlo cambiando el orden de los factores: “no lo hemos explicado bien. Es al revés. La cláusula era de 18 millones y pasaba a ser de 90 si jugaba más del 60% de los partidos“. Sea como fuere, el error es el mismo. Tanto da pasar de 18 a 90 como de 90 a 18. Thiago tenía que jugar un mínimo de partidos para alejarlo de miradas indiscretas y se ha quedado a las puertas. Lo de menos es el punto de partida. En ambos casos Thiago cuesta 18 millones cuando hubiera sido muy fácil espantar a los moscones con una cláusula prohibitiva.
Clàusula “Taquilla”.
És una derivada de la clàusula anterior. Del traspàs al Bayern ha quedat la brama de que eren 25 M/€ i punt. La realitat és que van ser 20 M/€ i els cinc milions restants no ha quedat suficientment acreditat si surten de la taquilla d’un partit amistós contra el Bayern, del qual no en sabem absolutament res, o…
Clàusula “Finiquito”.
…del finiquito i les renúncies personals de Thiago Alcántara, de les que tampoc en sabem absolutament res.
¿Y dónde están los otros cinco ‘kilos’? Según el propio Bayern los cinco millones restantes que dan el equilibrio a la operación se valoran en concepto del amistoso que ambos clubes han pactado disputar antes de los próximos cuatro años – valorado en un millón de euros y en el que la recaudación acabará en las arcas alemanas – y también por la parte de la suma de la ficha a la que Thiago Alcántara ha decidido renunciar para recalar en el conjunto dirigido por Pep Guardiola que, por tanto se supone, vendría a ascender a los cuatro millones restantes.
Clàusula “Esquer”.
Aplicable a la clàusula inclosa a la darrera renovació de Carles Bartra. Igual com en el cas de Thiago, tampoc se’ns havia dit que la clàusula de 40 M/€ baixaria a 8 si no jugava un determinat percentatge de partits. L’anomenarem així pel descarat interès de la Junta en deixar un preu per sota de mercat a manera d’esquer per aconseguir que piqui qualsevol equip pescador de gangues. En el cas de Bartra, la complicitat dels tècnics està fora de dubte. No sabem si per afavorir al Barça o al jugador. Vuit miserables milions, per cert, que ajudaran a maquillar el compte de resultats.
Marc Bartra ha confirmado que su cláusula de rescisión ha bajado de 40 a 8 millones de euros al no haber participado en un mínimo de partidos esta temporada, de acuerdo con lo estipulado en su contrato, que vence en 2017.
Clàusula “Inexistent”.
Seria el cas de la clàusula de Dani Alves. Inexistent clàusula que permet la sortida del crack brasiler a cost zero. Clàusula que, com de costum, la Junta mai va explicar. Amb la inclusió d’aquesta No clàusula s’explica, segurament, el radical canvi d’actitud de Dani Alves a l’hora d’acceptar a la darrera temporada una renovació que semblava impossible. Aquesta clàusula també la podríem anomenar …
Clàusula del “negoci de Robert amb les cabres”. Que en donava dues de negres per una de blanca.
Dani Alves se va del Barça. Fichará por la Juventus. Por tres temporadas. Y lo peor de todo es que se irá gratis. Totalmente gratis. El club blaugrana no ingresará ni un solo euro por el brasileño. Porque en el último contrato de renovación, Alves y el Barça pactaron una cláusula liberatoria sin indemnización. Un grave error que ahora tiene sus consecuencias…
Clàusula “Pacte de Recompra Trampa”.
Amb els inconvenients i condicionants que el jugador del Vila-real, Denís Suárez, està posant per retornar a can Barça, hem descobert que no es tractava d’un pacte de recompra a l’ús, sinó que es tractava d’un pacte de recompra amb trampa. Com sempre, ningú ens ha explicat res, però tot sembla indicar que fins el 30 de juny qualsevol equip pot fer una oferta per Suárez, Això si, el Barça tindria dret de tempteig sobre l’oferta. Tampoc sabem si caldrà pagar res al Manchester City cas que Denis es consolidi com a jugador del Barça. Si acabem exercint el dret de tempteig podrem anomenar-la…
Clàusula “Dret de Tempteig”.
Per igualar una oferta de tercers, òbviament.
I si acabéssim pagant indemnitzacions per 8 M/€ al Manchester City, podríem anomenar-la…
Clàusula “Shity”.
Per la merda de clàusula, obviously.
-Lo que no comentó Robert es la existencia de una cláusula en el contrato de Denis por la cual el jugador gallego puede recibir ofertas de otros clubes hasta el 1 de julio y el Barça, si no quiere dejarlo escapar, dispone de 3 días desde la comunicación de esa oferta para igualarla. Si no lo hace, Denis podrá irse a otro equipo.
-Para concretar su fichaje, el Barça deberá pagar 3,25 millones de euros al Villarreal en concepto de traspaso, y probablemente el contrato también incluirá un 20 por ciento de una futura venta del jugador para el club castellonense. Es una de las exigencias que el Villarreal impuso en su momento y que el Barça aceptará sin mayor inconveniente.
-De los papeles se desprende que si Denis Suárez llegaba al primer equipo del Barça, el club azulgrana debería pagar 800.000 euros al City. Pero no solo una vez. Sino que que cada 10 partidos que juegue Denis con el Barça, hay que pagar 800.000 euros al City hasta un máximo de 10 pagos. El tope está en ocho millones de euros.
Clàusula “a la carta”.
Seria el cas de l’Adriano, que renova quan li dona la gana. La plausibilitat que pugui ser el fill secret brasiler d’en Sandrusku, de ben segur que hi ajuda.
Clàusula “Champions”.
Per si el preu pagat per Vermaelen no fos una obscenitat en sí mateix, encara hagués pogut ser pitjor si les lesions no ho haguessin impedit.
Clàusula “La Torna”
Es desconeix si el contracte de Vermaelen amaga algun tipus de clàusula secreta. Cas d’haver-n’hi alguna l’hauríem d’anomenar “La Torna”, doncs cal recordar que el fitxatge del belga era la torna pel la venda d’Alexis a l’Arsenal i maquillar, de passada, el compte de resultats de l’exercici.
Clàusula “Massa Salarial”
És una derivada de la clàusula inexistent de l’Alves que, juntament amb la sortida també gratis de Sandro, té una incidència considerable en la massa salarial del Club que, per exigències de l’UEFA, no pots superar el 70% dels ingressos. Aquesta clàusula ja es va assajar amb gran èxit fa un parell de temporades amb el regal del guaje Villa a l’Atlético de Madrid.
Clàusula “Pilota d’Or”.
El contracte pel fitxatge de Neymar incorpora una clàusula per la qual el Barça haurà de pagar dos milions d’euros al Santos si el crack brasiler és un dels tres finalistes de la “Pilota d’Or”.
Clàusula “Partits Amistosos”.
El contracte pel fitxatge de Neymar incorpora una altra clàusula per la qual el Barça ha de jugar un partit amistós contra el Santos. Cas contrari haurà d’indemnitzar-los en 4,5 milions d’euros. Una valoració totalment fora de mercat.
Clàusula “Dret preferencial”.
El contracte pel fitxatge de Neymar també inclou el dret preferencial del Barça sobre tres promeses del Santos. Dret preferencial valorat en 7,9 milions d’euros.
El Barça no ha exercitat el dret preferencial sobre els tres jugadors del Santos ni sobre els dos jugadors del Atlético.
A mesura que ens endinsem en el contracte del fitxatge de Neymar, l’entramat de clàusules es fa gairebé tan impenetrable com la selva amazònica. Un entramat de clàusules difícils de catalogar de manera individualitzada. Arribats fins aquí, i per no allargar in eternum aquest post, optarem per l’opció fàcil d’agrupar-los de manera més o menys homogènia.
Clàusula “Totum Revolutum”.
Serien aquell conjunt de clàusules que afecten als business del pare de Neymar i a les empreses creades ad hoc per fer-ho possible. L’anomenarem “Totum Revolutum”, però amb el dubte raonable de si era millor anomenar-la “Clàusula Serrell Neymar”. Serrell o Serrells. Dubte que sotmetem a la consideració de la comunitat yoyaire que de ben segur, i d’acord amb el reputat criteri que la caracteritza, sabrà escollir la denominació adequada.
Clàusula “Delirium Tremens”.
Si el reguitzell de clàusules del contracte pel fitxatge de Neymar seria com… la tranca de Nacho Vidal… que no s’acaba mai, el contracte entre el Barça y Neymar seria un despropòsit encara més descomunal. Com la tranca… y los huevos además. Aquí el Link a la tranca, al contracte de marres. http://www.sport.es/es/ext_resources/pdf/contrato-neymar.pdf
Clàusula “Reina”.
Hem deixat fora del quadre anterior la clàusula del quadre següent. La clàusula per desincentivar els incentius de les clàusules anteriors. El súmmum de la genialitat. O com dirien al meu poble: “El que és teu és meu i el que és meu m’ho quedo”.
p.e.,
Clàusula “Manual”.
Quan ja semblava que no quedaven més clàusules, avui ens recordava el nostre @Comandante Bond la famosa clàusula que Sandro Rosell va afegir manualment a peu de contracte en la que es comprometia a pagar a “escot”, conjuntament amb el club Santos, la més que probable indemnització a l’empresa DIS, copropietària del jugador Neymar. Indemnització reclamada per DIS als tribunals espanyols i brasilers.
Article de Xavi Torres: http://www.elpuntavui.cat/esports/article/-/868517-neymar-bartomeu-i-els-annexos.html
Bonus track 1
Clàusula “Tovalló”.
La clàusula, digueu-me malpensat, que eximirà al Santos de pagar el seu 50% de la futura indemnització a l’empresa DIS. En algun tovalló de paper, o document similar, estem convençuts que, en Sandrusku o en Bartu, han signat aquest compromís.
Bonus track 2
Clàusula “Postureo”
La clàusula per la qual el jugador ha d’aprendre català. La clàusula que mai s’executarà.
Què tenen en comú les clàusules?
Una manca total i absoluta de transparència i, en general, una manera d’enganyar, mentir i no dir la veritat al socis del Barça i als culers en general. Enganys i mentides on prima sempre l’interès propi del President Sandrusku, del president Bartu i de les respectives juntes directives, en detriment dels interessos superiors del Barça.
Clàusules confidencials… les que em pengen dels genitals.
Visca el Barça!