Ja sabem que la lògica/sentit comú i la justícia són conceptes inversament proporcionals. Que lliguen com l’oli i l’aigua, per entendre’ns.
No sé que farà en Jan Laporta, però si jo fos un soci que hagués actuat com ell en el cas del pacte amb la fiscalia del president Bartomeu contra els interessos del Barça, faria un recurs més o menys sota aquests paràmetres:
Amb tots els respectes, senyoria: com a soci del Barça mai em vaig plantejar personar-me com a part perjudicada en el cas Neymar. Sempre vaig confiar que seria la justícia la que acabaria determinant la culpabilitat, o no, dels administradors del Barça, Sandro Rosell i Josep M Bartomeu, pels suposats delictes comesos en la contractació del crac brasiler, en el ben entès que el Barça, com a entitat jurídica que és, només comet delictes per la mala gestió, voluntària o negligent, dels seus administradors.
A partir de tenir coneixement del principi d’acord entre l’administrador del Barça i la fiscalia per exonerar de responsabilitat al propi administrador actual, Josep M Bartomeu i a l’administrador anterior, Sandro Rosell, per encolomar-li el delicte al Barça a més d’una considerable sanció econòmica a, és quan em plantejo, com a soci i copropietari del Club que sóc, personar-me com a part perjudicada i denunciar aquesta mena de conxorxa entre administradors del Club i la fiscalia em perjudici flagrant dels interessos del Barça.
De quina extemporaneïtat estem parlant, senyor jutge?
No hay más preguntas, señoria.