Des de fa cinc o sis anys, un dels mítics i recurrents bucels al Diarioyoya no és altre que el del debat sobre el fitxatge d’un central. O ‘del’ central. Del CENTRAL amb majúscules, per ser més exactes. Millor dit, un debat sobre el CENTRAL-CENTRAL, i no pas un debat sobre jugadors reconvertits a central i/o pseudo centrals com, per posar algun exemple, els casos de Martín Cáceres, Sergi Gómez, Andreu Fontàs, Txigrinski, Bartra, Song, Mascherano, Mathieu, Vermaelen i algun més que ara no recordo.
Un debat, sigui dit de passada, a l’alçada d’aquell altre mític debat mai no resolt sobre quina és la misteriosa paraula que s’amaga a la lletra de Llença’t, un dels grans èxits dels Lax’nBusto. Recordeu alguna de les solucions que corrien per internet? Carpanta, la banda, la Fanta, la mandra, la Pampa, aguanta, Vilafranca, la planta, I’m under, la Infanta, la Blanca, m’encanta, Amanda, Armanda, marfanta, mamant-la, can Fanga, m’espanta, garganta, la panda, garbanzo, la rambla, black panter, advança, barjaula… i un llarg etcètera. Exacte… un bulce infinit… sense resoldre.
Bé, fet aquest parèntesi musical i tornant al debat del CENTRAL-CENTRAL… si hi ha una cosa que em treu molt de polleguera és una de les derivades del debat de marres quan la majoria multiplica per dos un espai que per definició hauria de ser únic i ens obcequem per fitxar centrals dretans i centrals esquerrans quan el més lògic i natural seria centrar-nos en el fitxatge d’un únic central. Un únic jugador per un espai únic. Com a molt ambidextre, però un sol jugador. Parlar de dos centrals semblaria un contrasentit, una contradicció, un concepte contrari a les lleis de la física i una perversió del llenguatge. Només cal buscar la definició de ‘central’ i veure’n les diferents accepcions:
1)Que está en el centro o entre dos extremos
2)Jugador de fútbol que juega en el centro de la defensa
3)Relativo al centro, o lo que està en el medio.
4)Que está en el centro.
5)Que está entre dos extremos.
6)Que actúa por el centro de la defensa.
7)Que está en el centro físico.
8)que se halla en el centro de algo
Etc.
Etc.
No estaríem només davant d’una perversió del llenguatge en general, sinó que també estaríem pervertim el llenguatge futbolístic. Si dividim la zona defensiva d’un camp de futbol en tres imaginàries parts iguals, obtindrem la zona del lateral dret, la del lateral esquerra i la del central. Tres zones ben definides per a tres jugadors. Ni més ni menys. A cap aficionat al futbol se li acudiria dividir en dues parts les zones dels laterals, com sí fan amb la zona del central. Tenim interioritzada i assumida la zona del central en dues parts, central dretà i central esquerrà, però segur que tothom veuria absurd parlar de lateral dret dretà i lateral dret esquerrà o lateral esquerra esquerrà i lateral esquerra dretà. Seria ridícul, no? doncs tan ridícul com jugar amb dos centrals. Bé, potser tot això podria ser vàlid per aquells equips que juguen amb l’autobús al darrera, però no deixaria de ser l’excepció que confirma la regla.
Pels qui s’escandalitzin per deixar la zona central de la defensa sota la responsabilitat única d’un jugador, que facin el petit esforç d’imaginar al central únic per excel·lència i paradigma d’aquesta teoria que no és altre que Ronald Koeman, un dels millor jugadors europeus de la història i millor llançador de faltes ever. I si encara tenen dubtes… pensin que qui crea, promou, impulsa i apadrina aquest sistema no és altre que la màxima autoritat mundial en matèria futbolística i millor jugador de la història si obviem la figura de Leo Messi. Sí, ho han endevinat, es tracta de Johan Cruyff que, malauradament, ens va deixar orfes el passar vint-i-quatre de març d’enguany. Amics yoyaires… si ho diu Johan Cruyff… només hem de fer una cosa: obeir!
No sé si amb el fitxatge d’Umtiti enterrarem el debat del CENTRAL-CENTRAL per una bona temporada, però quan tard o d’hora reaparegui el bulce de marres i vosaltres seguiu reivindicant centrals dretans i centrals esquerrans, jo seguiré reivindicant la figura del CENTRAL-ÚNIC a major glòria del 3-4-3 o el 3-5-2
Que ho sapigueu, brivalls!