Aprofito l’excel·lent post d’en @ManCatalonia1 per felicitar-lo de tot cor i donar-li la més sincera benvinguda al club dels contraris a portar publicitat a la samarreta. La innecessària, negativa i contraproduent publicitat a la samarreta com exposaré més endavant. Sigui de la malvada monarquia de Qatar o sigui de les no menys malvades multinacionals com ara Pepsi, Amazon o Samsung, per posar alguns exemples.
Agrair-li també el link al storify Faus i la samarreta on intentava deixar en evidència la manca de transparència i la col·lusió d’interessos en la venda inicial de la samarreta. Link que caldria complementar amb un segon storify titulat Barça vs Qatar Airways on recopilava tots els enganys i mentides en la recent renovació/fiasco del patrocini de la samarreta amb Qatar Airways. Storify que, malauradament, ha tingut una difusió menor que l’anterior. Que d’aquest segon no se’n fes ressò un twinkels star com en @kantinu, segur que por haver-hi influït.
Amb UNICEF teníem una samarreta que era l’enveja de tothom. Pagar per portar publicitat, un fet diferencial per a un club diferent. Un plus, un intangible de valor incalculable que els ESADE boys s’han carregat olímpicament enviant el logo allà on l’esquena canvia de nom. Fins i tot multiplicant el cost d’UNICEF per dos, per tres o per quatre, encara seria una ganga si ho comparem amb els miserables 35 M/€ ingressats a l’exercici 2015/16 del que fa quatre dies hem conegut els resultats. 35 M/€ que no representen ni un 2% (exactament un 1’94%) sobre el total d’ingressos de l’exercici que han estat de 679 M/€.
La xocolata del lloro, per entendre’ns. Com també ho serà el proper exercici amb la venda de la samarreta per un any –que no pròrroga- amb les mateixes condicions que la darrera temporada. Un altre cop 35 miserables M/€ que, un cop descomptats els aproximadament 20 M/€ que retornarem a Qatar via PSG amb el traspàs del lateral Digne i tenint en compte que seguiran hipotecats tots els actius susceptibles de generar importants ingressos en concepte de màrqueting, encara perdrem molts més calers que si haguéssim quadruplicat la inversió retornant al seu lloc el logo d’UNICEF.
Al quadre següent hi ha una estimació a la baixa, molt a la baixa, amb el càlcul de l’aportació negativa al compte de resultats del patrocini de la samarreta amb Qatar Airways.
No cal ser cap expert en màrqueting per deduir que si el Barça recuperés tots aquests actius hipotecats pel contracte amb Qatar i els comercialitzés compartint espais, per exemple, al 50% amb UNICEF, els ingressos per aquest concepte augmentarien exponencialment.
No hi ha cap necessitat de vendre la samarreta a Qatar o qualsevol altre patrocinador. I no només per qüestions d’ètica, de principis, de valors o per respecte als drets humans, que també, sinó que per una qüestió de business estrictament. Si les previsions dels Bartosells no enganyen, aviat tindrem ingressos per 1000M/€ anuals i pel patrocini de la samarreta ingressarem aproximadament uns 50M/€, que vindria a ser un 5% sobre el total d’ingressos. Un altre cop la xocolata del lloro. Un 5% sobre ingressos que superaríem amb escreix comercialitzant a mig gas tots els actius alliberats de la hipoteca amb Qatar. Encara sobrarien calers per poder ser molt generosos amb UNICEF.
El patrocini i venda de la samarreta no soluciona gairebé res a un pressupost de 800 o 1000 Milions d’Euros. No deixa de ser una part petita o relativament petita dels ingressos. El que importa és gestionar de manera professional i rigorosa tota la gran quantitat de recursos de que disposa el club i no haver de recórrer de manera sistemàtica als ingressos, diguem atípics, pel patrocini de la samarreta o per la venda de jugadors.
Per desgràcia, el patrocini de la samarreta no respon a les necessitats estrictes del Club. Només serveix per alimentar les sospites sobre determinats directius i els seus tèrbols interessos i sospitoses vinculacions amb el Govern de Qatar. A tall d’exemple:
1) Sandro Rosell treballant per l’emir de Qatar amb la seva empresa Bonus Sports Marketing gestionant Aspire Academy, la competència directa de la Masia.
2) Javier Faus i la venda del PSG al govern de Qatar a través de Colony Capital i Inmobiliaria Colonial amb una mà, i la venda de la samarreta amb l’altra mà.
3) Josep M Bartomeu amb ADELTE Group a l’aeroport de Doha, capital de Qatar.
4) Ramon Pont de Borges International Group amb Alferdous pels països àrabs.
5) Manel Arroyo, Dorna i el Gran Premi de Qatar.
6) Carles Vilarrubí i la construcció dels estadis del Mundial 2022 a Qatar.
Recordin un cop més, amics yoyaires, que els Bartosells la saben molt llarga. Que no us entabanin amb les seves martingales!
Ojaio, vista i al loro.
I que no us embauquin!